Sí a la nova Bauhaus (1)

Però per refundar Europa no només fan falta diners; també necessitem un marc cultural i uns valors que ens identifiquin. En aquest sentit, resulta extraordinàriament atractiva la creació d’una nova Bauhaus, la iniciativa anunciada fa uns mesos per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. 

Von der Leyen va definir la nova Bauhaus com un «un espai de cocreació on arquitectes, artistes, estudiants, enginyers i dissenyadors» portin Europa al lideratge en economia circular. La sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social són els pilars sobre els quals es basarà no només la reconstrucció econòmica, sinó també la cultural. 

Massa alemany

Aquest ambiciós projecte no ha tardat a recollir crítiques, al considerar que la Bauhaus representa uns ideals massa alemanys, excessivament formals i poc adaptables a la diversitat europea. També s’objecta que la Bauhaus va ser objecte d’una reconstrucció cultural posterior a la seva desaparició, per la qual cosa els seus postulats estan idealitzats. 

Però ¿per què els responsables europeus s’inspiren en la Bauhaus per definir la nova Europa? Formalment, la Bauhaus va ser una escola d’arquitectura, disseny, artesania i art. Fundada el 1919 a Weimar per l’arquitecte, urbanista i dissenyador Walter Gropius, va ser desmantellada pel Partit Nazi quan va arribar al poder. Per damunt de tot, la Bauhaus va tenir l’encert de simbolitzar la modernitat d’un temps nou. 

La Bauhaus va establir les bases de l’arquitectura moderna i va definir uns nous valors estètics que van impregnar la tipografia, la pintura, la fotografia i el disseny de l’època. Ments extraordinàriament creatives com les de Vassili Kandinsky, Paul Klee, Lily Reich, Mies van der Rohe, Josef Albers, Marcel Breuer o Anni Albers van formar part d’aquest moviment. La brillantor de la Bauhaus va transcendir les fronteres alemanyes i va arribar a una gran influència en la cultura del segle XX.

Ursula von der Leyen reivindica la Bauhaus perquè, d’alguna manera, els seus postulats van ser precursors dels valors que inspiren l’Agenda 2030, així com la destinació dels fons Next Generation. La Bauhaus va propugnar, a principis del segle XX, conceptes com els que fixen l’objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides número 11, que apel·la a la necessitat d’organitzar les nostres ciutats d’un manera més inclusiva, segura, resilient i sostenible. Entre moltes altres coses, els arquitectes de la Bauhaus van construir un gran parc de vivenda social, d’extraordinària qualitat arquitectònica, que reivindicava el «dret a la bellesa» dels treballadors, perquè els líders de la Bauhaus entenien que tot allò que conceptualitzaven i produïen, a més de ser útil, també havia de ser bell. 

Així mateix, el context en què va sorgir la Bauhaus té elements en comú amb la situació actual; l’Europa convulsa de principis del segle XX també es va veure obligada a fer front a nous reptes socials i es va sentir atrapada en una crisi d’identitat. Com ara, Europa tenia la necessitat peremptòria de construir una cosa nova.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però més enllà d’aquestes similituds, és obvi que no hem d’entendre la proposta d’Ursula von der Leyen com una tornada a ulls clucs a la Bauhaus original, sinó com un marc conceptual, que no només apel·la a l’economia, sinó també a la cultura i a uns valors profundament europeus. Cap país ni cap partit polític se la pot apropiar perquè és patrimoni de tots. De fet, la Bauhaus del segle XX no va ser un moviment amb un cos programàtic definit, sinó més aviat una idea, i aquí rau la seva força i la seva capacitat per adaptar-se al moment actual, de manera transversal. 

Els ideals de la Bauhaus poden ser enormement útils a la societat europea actual, no només per la seva ambició i desig de superar una crisi construint una societat millor, sinó que també poden ajudar a definir el paper d’Europa al món, una funció que necessàriament ha de recollir la nostra millor tradició humanista. Sí a la nova Bauhaus. I comencem a pensar quin paper pot tenir Barcelona en aquest nou marc europeu.