Una pandèmia social
Catalunya mostra símptomes de decadència econòmica. Fa falta un Govern efectiu per corregir-ho
Necessitem un Executiu capaç de posar-se al capdavant de la protecció a les persones i la projecció d’un canvi de model de la mà dels fons de reconstrucció europeus
Volem assenyalar, abans que res, els greus problemes de desigualtat i pobresa que ja hi havia a Catalunya i que s’han incrementat amb la pandèmia. És especialment rellevant que les persones joves siguin les més penalitzades. La taxa d’atur en persones de menys de 30 anys ha augmentat al 42,9%. ¿Quin és el futur del país?
En el present, ara mateix, més de 400.000 persones que tenen un lloc de treball a Catalunya són pobres. Més de 500.000 no tenen feina. Un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa o exclusió social, prop d’1,8 milions de persones. Hi ha prop de 200.000 llars sense cap ingrés.
Una pandèmia social
Necessitem un Govern a Catalunya capaç de posar-se al capdavant de la protecció a les persones i la projecció d’un canvi de model de la mà dels fons de reconstrucció europeus. No podem sortir de la pandèmia sanitària i caure en la pandèmia social.
La precarietat en el treball i en la protecció social es poden convertir en estructurals. No ens podem resignar. La inversió pública no pot anar només a sostenir les empreses. Ha de mantenir l’ocupació i la dignitat de la gent.
És per això que necessitem Govern, i que necessitem un Govern que se sostingui no només en el mapa de partits, sinó també en l’exercici del diàleg social, un component essencial de l’Estat del benestar. És moment per a la responsabilitat col·lectiva. Un país més pobre a la llarga serà més pobre per a tothom.
El sofriment que s’acumula a Catalunya no es mereix altra cosa que grans acords polítics i socials. Les matèries que exposem a continuació haurien de ser matèria d’acord. No entendríem una posició contrària de cap força democràtica.
Necessitem la protecció immediata davant la pobresa. No hi ha cap motiu per tenir la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital descoordinats i per sota de les necessitats reals. Només agilitant els tràmits seria possible acabar amb denegacions injustes.
L’atenció sanitària ordinària es dessagna. S’ha de redimensionar el sistema sanitari, l’atenció primària i la salut pública. S’ha de contractar, formar, construir, reorganitzar, i s’ha de fer ara. La cura de la gent gran mereix tot un capítol. La deixadesa en aquesta qüestió és evident, fa falta un nou model.
Una lliçó que ens deixa la pandèmia és la necessitat de reforçar els serveis públics com una aposta de país. Només el Govern té la potestat per impulsar aquesta reforma, que necessita per executar qualsevol programa de govern que vulgui fer.
Un gran acord per a l’ocupació
Un gran acord per a l’ocupacióCatalunya necessita un gran acord per a l’ocupació. La pandèmia ha posat en relleu que el treball és imprescindible per mantenir la vida. S’ha pogut constatar que algunes de les feines més mal pagades, majoritàriament feminitzades, són les que tenen un valor social més gran. El Govern ha de protegir cada lloc de treball i la seva qualitat.
En aquest moment, més que mai, s’ha d’impulsar la cultura, la creació artística, la investigació científica i l’educació al llarg de la vida amb la mateixa determinació que s’ha d’impulsar un nou pacte per la indústria. El Govern mai ha pres el lideratge que requeria el Pacte Nacional per a la Indústria.
Els estats que han resistit millor les últimes crisis són els que tenen més serveis públics, més investigació científica i més indústria... Aquest és el camí.
Notícies relacionadesEls acords que el món necessita entorn del canvi climàtic i els processos de digitalització del treball interpel·len tant el marc supranacional com el local. Naturalment, el Govern de Catalunya ni en pot quedar al marge ni en pot assumir la responsabilitat completa, però la inacció en aquest problema ens deixaria al marge de l’únic futur possible. Algunes decisions li corresponen: equipaments de transport, energia, rehabilitació de la vivenda, R+D+I, formació, atracció i retenció de talent, reequilibri territorial, estratègia per a la indústria agroalimentària...
El bé comú i la garantia dels drets de la ciutadania són responsabilitat de les institucions de govern. Ara toca fer pressupostos, utilitzar el marge d’endeutament i els fons de reconstrucció, transformació i resiliència europeus. Els sindicats de classe volem participar en el disseny, l’execució i l’avaluació dels projectes.
