Absències transcendents
Parèntesis i tornades
El director de cine canadenc David Cronenberg. /
La velocitat dels temps i l’abisme de propostes, la quantitat de pel·lícules i sèries que ens fan caure pràcticament diàriament, ens tenen col·lapsats i entretinguts i fa que passin els anys i no ens preguntem per què alguns cineastes fonamentals fa tant temps que no roden. Fa uns dies s’anunciava que Todd Field, responsable de les supèrbies ‘A l’habitació’ (2001) i ‘Jocs secrets’ (2006), tornarà a la direcció amb ‘TAR’, una pel·lícula de la qual pràcticament només se sap que és un drama, que estarà protagonitzat per Cate Blanchett i que podria tenir lloc a Berlín. Entre la seva última pel·lícula i la que preveu rodar han passat 15 anys.
D’altra banda, ahir ens va agafar per sorpresa una de les poques notícies bones de la setmana: David Cronenberg rodarà aquest estiu a Grècia una pel·lícula nova. Tampoc se'n sap gaire cosa encara, però el fet que es tituli 'Crimes of the Future, igual que un dels seus primers films, ha activat la sospita (i el desig) que pugui ser una nova versió d’aquella pel·lícula de ciència-ficció i suposar la tornada de Cronenberg al cine dels seus inicis (un cine que, d’altra banda, mai ha abandonat del tot). El cas és que entre ‘Maps to the Stars’ (2014) i aquesta –des de ja– esperada pel·lícula han passat set anys.
Les raons per les quals un cineasta està tant temps sense rodar poden ser moltes i no sempre es coneixen. Poden anar des de la pausa voluntària (probablement la menys comuna) fins a la impossibilitat d’aixecar els seus projectes, una cosa que no només incllou els cineastes més valuosos (fins i tot als mestres), sinó que de vegades en són els principals perjudicats. I, pel mig, pèrdues de la inspiració i les ganes, projectes que no arriben a alçar el vol, anys dedicats a encàrrecs alimentaris i una infinitat de causes més. No sempre és possible descobrir els motius d’aquestes pauses i, en el pitjor dels casos, desaparicions. Però això no implica que no hàgim de continuar preguntant-nos per què un cineasta com Todd Field ha estat 15 anys sense rodar. Que passin aquestes coses i no ens n’adonem, que no ens adonem de les absències més transcendents és un símptoma més de fins a quin punt ens arrosseguen l’actualitat i la saturació de propostes.
