Reivindiquem la feina digna, ens hi va el futur

Aquest ja és el quart –¡el quart!- 1 de maig que passo a la presó. Per quart any consecutiu no podré sortir al carrer amb tots i totes vosaltres per defensar els drets dels treballadors i treballadores. Com a dona compromesa amb la feina digna, amb la igualtat i amb la llibertat, em dol profundament perdre’m un altre Dia Internacional dels Treballadors. Em fa mal perquè hem fet molt, però continuem tenint molt per fer, per avançar i conquerir en aquest àmbit.

I més amb els efectes econòmics de la pandèmia que comencem a notar, sobretot amb l’augment de treballadors i treballadores que s’han quedat sense feina o d’aquelles persones que, encara, després de més d’un any, continuen amb erto. L’atur afecta tothom: els més joves, on la taxa de desocupació ronda el 38% entre els nois i noies de 16 a 24 anys; gent més gran que ha perdut la feina; i dones, les més afectades, moltes de les quals s’encarreguen de pal·liar els efectes de la pandèmia però no se les ha reconegut. L’atur sumat a la precarietat laboral, contractes temporals, jornades parcials, sous irrisoris... fa que les perspectives de futur sovint es vegin truncades.

També ens queda molta feina per fer per combatre el masclisme i la desigualtat entre homes i dones a nivell laboral. La bretxa salarial, el terra enganxós i el sostre de vidre encara persisteixen a moltes empreses i organitzacions. A Catalunya, les dones cobrem 6.350 euros menys de mitjana a l’any que els homes. Malgrat que la bretxa salarial s’ha anat reduint en els últims quatre anys, la diferència dels sous entre homes i dones és del 22% de mitjana.

I el que encara és indignant que quedi per fer és derogar, una vegada per sempre, la reforma laboral que va aprovar el PP fa més de vuit anys. Escoltem bones paraules del Govern espanyol assegurant que l’eliminació d’aquesta llei és imminent; el mateix Govern que també diu que reformarà el Codi Penal i el delicte de sedició. Bones paraules però cap fet, i sort que diuen que és el Govern més progressista. Permeteu-me que ho posi en entredit perquè, com a independentista i d’esquerres, sé que només avançarem com a país des de les plenes competències de govern i legislatives amb una República catalana feminista i progressista, una República d’oportunitats i llibertats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I ara, en el mentrestant, per poder continuar avançant, després d’aquest any tan dur que ens ha tocat viure a causa de la pandèmia, però també a causa de la repressió que no cessa, és imprescindible que tinguem un Govern de la Generalitat en plenes funcions. Un govern independentista i d’esquerres amb les sis marxes posades, per combatre l’atur i la precarietat juvenil amb un bon pla de rescat social que, entre altres aspectes, inclogui fomentar la contractació i el manteniment dels llocs de feina digna. Un govern 100% feminista que per primera vegada tindrà una Conselleria d’Igualtat i Feminismes, i que podrà garantir la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques. Un govern compromès amb el benestar social i que podrà impulsar el pacte nacional pel teletreball, una necessitat de primer ordre, i que avanci cap a un salari mínim català d’almenys 1.200 euros.

Com deia a l’inici, queda molta feina per fer i la farem. I l’1 de maig hem de sortir al carrer, amb mascareta, però vosaltres que podeu, sortiu. Sortiu i reivindiqueu la feina digna i els nostres drets socials i laborals, com van fer els nostres avis i àvies i com van fer sindicalistes catalanes abans de nosaltres i que van aconseguir grans reptes en el seu moment, com Isabel Vilà. En el present d’ara, ens hi va el futur del demà