I el carnet de vianant, ¿per quan?
¿Amb un document n’hi ha prou per controlar les infraccions dels ciclistes? ¿Per què no la matrícula i l’assegurança obligatòria?
Els que ja fa massa anys que ens dediquem a aquest ofici del periodisme recordem què va fer caure la mortalitat a les carreteres espanyoles. Va ser a partir de l’1 de juliol del 2006. Sí, el carnet per punts. Fins aleshores s’havien provat tota mena de fórmules, campanyes amables o agressives, s’havia recorregut fins i tot a Stevie Wonder amb aquell «si beus no ‘conduesquis’», però res. Va ser el pal, i l’amenaça de quedar-se sense punts per conduir, el que va aconseguir torçar l’escandalosa corba dels sinistres mortals.
¿Què és el que fa que el conductor de l’automòbil respecti un semàfor en vermell i el d’una bicicleta opti per no fer-ho? ¿Tenir un carnet de conduir o la por de la sanció? ¿Què passaria si, en comptes d’obligar-lo a treure’s un document de dubtosa utilitat, s’imposessin multes o es requisessin bicis o mòbils als ciclistes infractors, sobretot si són reincidents? ¿I, sobretot, què passaria si en comptes de carnet s’obligués a la matriculació i a la circulació amb la cobertura d’una assegurança?
No fa falta ser un fi analista per descobrir que en la política sancionadora de la mobilitat urbana hi ha dos tractes diferents. Tres si es tenen en compte els vianants.
El conductor de l’automòbil, sigui per urbanisme, sigui per temor del càstig, en línies generals compleix les normes. I si se salta la llei, multa a l’acte. Amb els ciclistes, i també amb els genets de patinets elèctrics, això no passa. Saben que només hi haurà multa si tenen molt mala sort o els toca un guàrdia urbà intransigent. I en el cas dels vianants, gens innocents en el respecte de les normes de circulació, aquesta sensació d’impunitat es dispara.
Qui va al volant de l’automòbil sap a què atenir-se si se salta les normes. El de bicicleta, no tant. Depèn de massa variables aleatòries i, fins i tot, de la discrecionalitat de l’agent de l’autoritat.
¿Per què amb un carnet de ciclista n’hi hauria prou per resoldre tot aquest memorial de greuges? ¿Per què a ningú se li acut reclamar un carnet de vianant?
