La difícil digestió del 4-M en les esquerres

La derrota sense pal·liatius de les esquerres a les eleccions autonòmiques de Madrid obligarà els seus responsables a una intensa reflexió. Tot i que Madrid no sigui Espanya, el discurs d’insubmissió davant la disciplina necessària davant la pandèmia potser no qualla en altres comunitats i la complicitat amb l’extrema dreta sí que es castiga.

El PSOE intenta acotar els danys immolant el seu candidat, Ángel Gabilondo, i iniciant just ara campanyes de distracció com la tantes vegades ajornada demolició del lideratge de Susana Díaz. La campanya de Gabilondo, efectivament, va ser desafortunada. Però l’estratègia fallida de segar sota els peus el poder local del PP amb la col·laboració de Cs no va ser precisament decisió dels responsables regionals socialistes.  

I encara una altra lliçó per aprendre, a partir de l’èxit de Més Madrid: a l’esquerra plural, fer oposició efectiva, parlar dels problemes reals i estar directament implicat en la realitat diversa de cada un dels territoris pot resultar més efectiu que els lideratges centralitzats i carismàtics. Com el d’Iglesias, tan imbuït de narcisisme al llançar-se a la salvació de Madrid com a l’acomiadar-se. Amb tot, que la responsabilitat obtingui menys recompensa que la demagògia frívola és una altra raó més per plantejar-se formes d’aproximar-se a les inquietuds, pors i demandes dels ciutadans més que inculpacions o excuses.