Context
Una victòria contundent, una derrota inapel·lable
L’‘efecte Ayuso’ ha reunificat la majoria de la dreta madrilenya, que no és el mateix que la dreta espanyola. S’ha confirmat que el «viure a la madrilenya» arrasa a Madrid, no que serveixi per guanyar a Espanya.
Tota la campanya hem sentit repetir que les eleccions de Madrid s’havien convertit en un plebiscit sobre Díaz Ayuso i un referèndum contra Pedro Sánchez. La conclusió sembla indiscutible. Ayuso ha guanyat el seu plebiscit i Sánchez ha perdut el seu referèndum. Al votant de dreta se li va oferir un dos per un i ha esgotat les existències. En una carrera on ha resultat més veritat que mai allò que la política moderna apel·la als sentiments, la dreta ha demostrat conèixer millor les emocions del seu electorat, 15 punts de diferència ho acrediten.
Ayuso suma més que el total de l’esquerra. Ha funcionat la seva estratègia de convertir-se en la nèmesi de la gestió de la pandèmia del Govern central per capitalitzar el malestar. No necessita Vox per ser investida. Molt menys necessitarà fer-los un forat per governar. La ultradreta haurà de conformar-se amb el que els donin i un vermut.
La presidenta madrilenya ha devorat l’espai deixat per l’ensorrament de Ciutadans. Ha donat a molts votants populars la raó que buscaven per tornar a casa. No obstant, no ha atret igual els que van marxar a Vox. El partit d’Abascal continua consolidant el seu espai fins i tot davant una candidata dissenyada per ocupar-lo. L’única mala notícia per als populars. Potser també l’evidència que l’estratègia de renunciar a debatre amb la dreta extrema només beneficia Vox.
Pablo Casado va haver d’exercir de teloner per tenir el seu minut de glòria des del balcó de Génova en una victòria que tothom sap que no li pertany. L’‘efecte Ayuso’ ha reunificat la majoria de la dreta madrilenya, que no és el mateix que la dreta espanyola. S’ha confirmat que el «viure a la madrilenya» arrasa a Madrid, no que serveixi per guanyar a Espanya.
L’esquerra perd les eleccions, tot i que ningú les perd tant com els socialistes. Més Madrid i Unides Podem poden al·legar que han sumat més. Els socialistes, només haver perdut la tercera part dels vots. Es pot culpar Ángel Gabilondo, però la derrota pertany a Pedro Sánchez. Els somnis dels estrategs de la Moncloa acaben produint monstres. Es va engegantir Vox a les generals per debilitar el PP i cridar al vot per parar-los, però se’ls va convertir en la tercera força política d’Espanya. Va fer gran la figura de Díaz Ayuso per tirar cap a la dreta Casado, però el resultat ha sigut veure-la doblar vots i diputats.
El ruïnós negoci polític de Pablo Iglesias al renunciar a la vicepresidència per competir a Madrid només podia acabar en renúncia. La jugada del líder s’ha saldat amb un punt i mig més en vots. Era o Yolanda Díaz o l’extinció. El ‘sorpasso’ moral de Mónica García i Més Madrid sembla l’únic consol que queda a una part de l’esquerra. També deixa alguna pista sobre com competir quan la dreta abraça sense complexos el neopopulisme. Si apel·lar als sentiments no funciona, provin d’invocar la raó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
