La decisió de Biden

Anem per parts. El primer és que l’acord arribi a bon port a l’Organització Mundial de Comerç, on les decisions sobre propietat intel·lectual no es prenen per majoria, sinó per consens. Entrem en un període de negociació on el text haurà de ser matisat. Aspectes com la durada o si es mantenen les patents en economies més avançades i la suspensió només afecta els més desfavorits són alguns detalls que portaran temps. No és la principal barrera. En teoria, l’exempció permet copiar una vacuna sense que ningú pugui reclamar la propietat exclusiva ni hi hagi sancions. A la pràctica, no obstant, les vacunes són compostos biològics –no químics, com la majoria de medicaments– i la seva elaboració és molt més complexa. Ni tots els països tenen capacitat de produir-les ni tots els fabricants poden copiar-la sense transferència de coneixement. A curt termini, per tant, va ser difícil trobar molts productors capaços de treure’n profit. Per això, tot i que era d’esperar que la indústria reaccionés en contra, el cert és que un acord de suspensió temporal ni posa en joc el futur de la investigació ni qüestiona el model de negoci farmacèutic, en tot cas només limita el seu poder mentre duri la pandèmia i només per a les vacunes, no afecta medicaments ni diagnòstics, molt més fàcils de copiar. Tampoc va contra els drets del sistema de patents, ara com ara impossible d’eliminar, ja que no hi ha alternativa clara. De fet, si s’aconsegueix avançar, la suspensió temporal reforça el sistema, ja que demostra que existeix una flexibilitat que pot utilitzar-se en cas d’emergència.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Com que les vacunes són l’estratègia central per combatre el virus, no té sentit limitar-les només a la part de població mundial que pot pagar-les. A curt termini, la suspensió temporal no aportarà un cabal de vacunes enorme, però pot agilitar l’elaboració de components elaborats necessaris per produir-ne més i això ens beneficia a tots. La decisió obre la finestra a la indústria a buscar nous socis en països on no s’està produint abans que els copiïn. Perquè les vacunes arribin a tot el món faran falta no obstant dues estratègies més: afavorir la transferència de coneixement i sobretot començar a exportar les dosis que occident ha encarregat de més, sense esperar que s’hagi cobert aquí tota la població. 

El primer pas està fet. Calia començar a pensar més enllà de les nostres fronteres i la decisió de Joe Biden ha obligat el món a definir-se i sortir del marasme. Ara, Rússia, la Gran Bretanya, Europa i la Xina hauran de mullar-se si no volen quedar retratats davant d’una majoria del planeta que contempla amb recel com només es vacuna aquí quan les seves necessitats són les mateixes. De la mà d’un president que està revolucionant l’espai global, els EUA tornen a definir prioritats, lideren canvis i proposen estratègies. Al final, manar consisteix en això: utilitzar el poder per construir respostes a problemes complexos.