¿Podrà Sánchez dormir tranquil?

I al PSOE les coses li han anat fatal. Fa dos anys Gabilondo va guanyar amb el 27,3% dels vots davant el 22,2% d’Ayuso. Ara Ayuso ha vençut amb el 44,71% davant el PSOE, que s’ha desplomat fins al 16,8%, una diferència de ni més ni menys que 27 punts. I a més ha sigut sobrepassat per Més Madrid.

Els socialistes i Pedro Sánchez, que es va implicar més del que era assenyat en una elecció autonòmica, han patit una estrepitosa derrota. ¿Prefigura això la victòria del PP en les pròximes legislatives? No, igual com el desastre del PP a les recents catalanes (3 escons davant 11 de Vox i 33 del PSC) no indicava que el PP estigués enfonsat. Però sí que és un avís molt seriós perquè, a més, el PP –instrucció del cas Gürtel– no passava per un bon moment.

Sí, la dreta fa 26 anys que guanya a Madrid i ara Ayuso s’ha menjat gairebé tot l’electorat de Cs de fa dos anys. Però també hi ha electors socialistes que s’han abstingut malgrat l’augment de la participació, que han votat Més Madrid i que, fins i tot, han preferit Ayuso. I no pel predicament de Joaquín Leguina, sinó perquè han cregut que era el que els convenia. ¿Només canyes i impostos?

 I és veritat que Ayuso ha tingut sort amb la pandèmia, perquè les seves mesures, les més laxes d’Europa, no han comportat un desastre. ¿Sort? Val, però la sort compta. Napoleó, que va morir just dimecres fa 200 anys, va dir que era el que més mirava al nomenar generals. I el PSOE ha fet una pèssima campanya. Iglesias, amb la seva famosa retirada del debat de la SER després de la topada amb Vox, es va erigir en director de comunicació de tota l’esquerra. I cridar «feixisme o democràcia» era agredir molts madrilenys –ho deien les enquestes– que preferien Ayuso. Més Trump que Mussolini. Una altra d’Iglesias que –s’ha vist– irrita més el barri de Chamberí que sedueix Vallecas, on malgrat la plaça Roja també ha guanyat Ayuso.

Espanya no és Madrid i totes aquestes circumstàncies és difícil que es repeteixin d’aquí dos anys en les pròximes legislatives. A més, la vacunació va al ritme previst i gairebé tots els analistes creuen que el segon semestre serà de recuperació econòmica. Les dades d’abril són encoratjadores.

Però Sánchez ha de llegir els resultats, no permetre que els seus pròxims diguin que els electors del PP són «tavernaris», i no repetir errors. Ha de saber que un Govern PSOE-Podem genera més rebuig en molta classe mitjana (no oligàrquica) que un altre socialista monocolor. I si el llenguatge d’alguns ministres la desqualifica, el rebuig es converteix en aguda indignació. Espantar amb impostos, o amagar mesures possibles –el peatge de les autovies– no és el més adequat per aconseguir el respecte de part de la dreta ni el dels electors més informats. 

¿Quin mal va causar a Gabilondo el fet que l’últim dia de campanya es conegués el possible final de la declaració conjunta de l’IRPF? Un Govern amb credibilitat ha de dir les coses, explicar-les i no recórrer a martingales barates. Ha d’assumir que governar no és dir cada dia que hi ha diners per a tot. I si hi ha veus en la coalició que asseguren que el PSOE claudica davant el poder econòmic, pitjor.  

A la campanya del novembre del 2019, Pedro Sánchez va dir que no podria dormir tranquil amb Iglesias al Govern. Tenia bastanta raó. ¿Podrà dormir tranquil ara que Iglesias no és vicepresident i abandona la política? Dependrà de si la Moncloa i els principals ministres estan més fins que des de la moció de Múrcia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I el PSOE ha de saber que almenys alguna cosa del que ha passat a Madrid ajudarà el PP. Si Vox no creix i Cs s’enfonsa –com a Madrid– el PP pot treure bastants més escons a moltes províncies que trien pocs diputats. I això obliga a convèncer més l’esquerra i agredir menys la dreta. Gens fàcil. Amb Iglesias al Govern, Sánchez no ha dormit tranquil. Ara, sense Iglesias i després de Madrid, tampoc podrà fer-ho. 

És una cosa inclosa en el salari –escàs– del inquilí de la Moncloa.