Pros i contres
De cuetes i canvis
No sé fins a quin punt els líders polítics eren conscients que estaven transmetent una imatge determinada amb els ses trets facials, la seva manera de pentinar-se, d’esculpir els filaments de matèria còrnia, de tractar amb sentit la pilositat. Vull dir si tenien algú, al darrere, que els aconsellava sobre barbes, bigotis i serrells. L’amable bigoti de De Gaulle, el bigoti amb una clapa al mig del Che, el mostatxo molsut d’Stalin, la perilla com una ganiveta de Lenin, la catedralícia barba de Marx, la permanent amb laca de Tatcher, el serrell i el bigotet ridícul de Hitler. No parlo de calvícies, com la de Gandhi, per exemple, perquè això no es tria, però sí de tot allò que pots decidir amb la teva imatge perquè esdevingui un bust històric.
La cua de cavall de Pablo Iglesias entrava en aquest ordre. I deu tenir raó l’estilista Patricia Centeno quan cita Coco Chanel per explicar-ho: “Quan una dona es talla el cabell és a punt de canviar la seva vida”. El que a mi em fascina és el moment. Conscient que seria una notícia simbòlica, ¿què pensava en l’instant en què les tisores van fer la feina i van convertir l’emblema – deu anys després del 15-M – en un pentinat convencional i amb onda?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
