Quan Hisenda es fixa en els més vulnerables

Segons els experts, un 20% del PIB -riquesa generada en un any-, es mou en l’anomenada economia submergida a España. Força de les empreses multinacionals tenen les seves seus corporatives europees a Irlanda per tal de pagar el tipus mínim de l’impost de societats. L’Estat, i fins i tot la Unió Europea, volen gravar amb impostos les grans tecnològiques (Google, Microsoft, Amazon...) perquè se n’adonen que no paguen el mínim d’impostos raonables on tenen l’activitat econòmica i per tant els beneficis. I tot això sense analitzar els paradisos fiscals, on la mateixa banca ajuda a través de cadenes de societats a traslladar grans quantitats de diners a les Illes Verges, Panamà, Luxemburg i altres indrets des d’on es treuen beneficis al capital sense pagar impostos enlloc. Ens referim -sense que sigui possible una quantificació exacta per la seva opacitat- a l’entorn un 25% de la riquesa mundial dipositada en paradisos fiscals. Segons un estudi d’Oxfam Intermón, l’any 2014 hi havia 891 filials d’empreses de l’IBEX en paradisos fiscals, la meitat aproximadament a l’estat nord-americà de Delaware. Es tracta, doncs, d’un context de frau a gran escala conegut i tolerat.

La pandèmia ha motivat l’establiment de mesures convenients per “salvar” l’activitat econòmica i, com a instrument d’aquesta, ”salvar” les empreses. S’han establert mecanismes com els ERTO, els ajornaments d’abonaments dels tributs, els crèdits a través de l’ICO o l’IVA zero per a productes sanitaris que s’ajustaven a una realitat complexa. És en aquest context que ens preguntem si costava tant adaptar determinats criteris fiscals, fruit de l’excepcionalitat de la Covid-19, a les persones més vulnerables socialment. Pensem en la declaració de renda (IRPF) d’aquells que han tingut ingressos provinents de més d’un lloc: empresa on treballen i del SEPE per un ERTO. Aquestes persones, amb salaris de menys de 20.000 € l’any, han de fer declaració de renda? I si el SEPE s’ha equivocat, com ha passat massivament, quina xifra d’ingressos declaren? Tindran després una regularització fiscal? Cal que declarin a Hisenda si han ingressat més de 14.000 euros l’any, tot i que un sigui l’ingrés mínim vital establert pel govern espanyol i l’altre un treball d’un parell de mesos a l’estiu? Pensem que ens referim a persones que poques vegades o mai s’han hagut d’enfrontar amb un imprès de la complexitat de la declaració de l’IRPF. Pensem en persones sense connexió domèstica a les xarxes. Qui ha d’assumir les seves liquidacions fiscals, les ONG? Ens referim tant a qui els hi fa com a qui paga la quantitat a abonar que Hisenda, com a tota ajuda, admet periodificar en sis mesos.

Qui pensa en els més vulnerables quan s’estableixen les normes fiscals? Les ajudes municipals per al lloguer, que a més de contribuir a la dignitat de moltes famílies eviten desnonaments amb totes les implicacions que aquests comporten, han passat de ser considerades prestacions econòmiques a subvencions. Més enllà de les conseqüències d’això, com un ingrés més alhora de tributar, algú va pensar que les subvencions són embargables? Pot una família amb fills viure avui amb el salari mínim interprofessional? Pensem, doncs, que si té una subvenció per mantenir el lloguer del pis, aquesta li serà embargada per Hisenda perquè va deixar de tributar com a autònom fa anys. No tindria sentit eximir de tributació les ajudes per arrendaments i les rendes mínimes d’inserció?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

S’hi imposa una reforma fiscal, no tant sobre els tipus i formes de tributar, sinó que permeti aplicar la fiscalitat on hi ha diners de debò, en els beneficis financers, sobre on es guanyen xifres significatives, i evitar marginar també de la legalitat tributària els mes vulnerables.

Quin sentit té requerir la declaració de l’IRPF a qui no té ni per menjar i tolerar globalment els paradisos fiscals?