La vacuna catalana

M’imagino la notícia: «Catalunya aconsegueix la seva pròpia vacuna gràcies a no malgastar esforços formant govern».

És clar que, si els científics s’entenguessin tan malament com els polítics indepes, la idea de la vacuna catalana seria realment utòpica. Els del laboratori de Junts per l’Antivirus no suportarien els de l’adenovirus del refredat de ximpanzé republicà, i els de l’ARN cupaire es negarien a col·laborar amb els científics sociates.

Si això els sembla increïble, preguntin-l’hi a Oriol Mitjà que, si fos per la consellera de Salut, seria als calabossos dels Mossos per la Independència.

Les mascaretes estan molt bé, més enllà de la qüestió sanitària. Resulta bastant sedant que els polítics que triguen mesos a formar governs no ens ensenyin tota la cara. Ens estalvien així les enormes i procaces galtes nues.

Al contrari, els delinqüents ho tenen molt millor amb la mascareta. Els retrats robots són molt semblants i tots semblen familiars d’El Zorro. Pel que sembla les rodes de reconeixement a les comissaries són inútils. Vaja, que ara als Pujol no els passaria res.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Iglesias per fi es talla la grenya. És evident que no se la podia tallar mentre estava en actiu per una qüestió d’imatge. De mala imatge, vaja. Pensar que l’home volia canviar el país i paradoxalment, no podia canviar-se el pentinat. Imagino els assessors dient-li: «De tallar-te la cua res, si de cas fes-te un monyo».

Els experts diuen que la cua era un símbol polític diferenciador i que el mal vestir era un afront contra el sistema. Doncs s’ha acabat. Iglesias s’ha atrevit a canviar el seu ‘look’ als 42 anys. El sistema respira alleujat.