Salut bucodental
Un acudit judicial
La justícia diu que dues administracions no poden oferir el mateix servei per sostenibilitat financera i per «no confondre els usuaris». ¡Per no confondre’ns!
dentista
En general a ningú li agrada anar al dentista, però últimament a més no ens cauen gens bé els dentistes. Per segona vegada una denúncia del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya intenta paralitzar el dentista municipal de Barcelona. Tot i que a les ciutats veïnes ens desagraden moltes coses de la capital, envegem obertament les seves iniciatives socials. Segons l’últim Llibre Blanc de la Salut oral, el 56% de la població espanyola té problemes bucals, un 34% no va al dentista per motius econòmics i a més ha crescut la percepció negativa sobre els preus dels serveis. La salut dental, com la mental, és només per a qui se la pugui pagar. I molta gent no pot.
La boca és un marcador de classe social. Totes les enquestes de salut pública demostren que, com més renda, millor somriure. A l’Hospitalet, que, com torna a mostrar un recent informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya, estem per sota de la mitjana catalana a nivell socioeconòmic, no fan falta estudis per detectar els problemes dentals. Es veuen quan la gent es treu la mascareta. I es dedueixen per la multitud i varietat de clíniques dentals. Aquí ningú arriba als 40 amb totes les dents intactes. Els pisos-clíniques de tota la vida han donat pas a franquícies a peu de carrer, amb fotos d’implants com a reclam. El negoci per als dentistes no són els barris rics sinó els pobres, aquells on viu la gent que no ha pogut anar regularment al dentista, ni posar-se els empastaments a temps. Com pitjor està la boca, més gran és el marge de benefici.
Les raons dels jutges per tombar el dentista municipal són d’ordre competencial. Diuen que només la Generalitat pot oferir-los i que dues administracions no poden oferir el mateix servei per sostenibilitat financera i per «no confondre els usuaris». ¡Per no confondre’ns! Sembla un maleït acudit judicial en un país on, fins al setembre de l’any passat, no es va aprovar una llei de salut bucodental. Però per riure fan falta dents.
