Pros i contres
El potencial redemptor de l’art
Carrega de significat els nostres dies i infon sentit als dies d’antany
Llegeixo ‘Els llegats’, de Lluís Calvo, un assaig contundent, nítid, documentat i savi, una «lectura contemporània de la tradició». Proposa una reflexió, a partir de Benjamin i Agamben, en la qual parla de l’«immens potencial redemptor i transformar de l’art», aquella conjunció dels instants passats i presents, «una constel·lació» que els agrupa i que carrega de significat els nostres dies i que infon sentit als dies d’antany. No entendre la tradició com un element estàtic, sinó com un diàleg, un flux, una continuïtat que es renova i que explota a partir de noves lectures.
Penso en això quan surto de veure i escoltar un concert de Maria Arnal i Marcel Bagés, la presentació del disc ‘Clamor’. La seva música, la polifonia de veus, la profusió de sons salvatges i pausats, té alguna cosa de ritual, d’atmosfera religiosa i alhora sensual, cerimonial i tendra, popular i sofisticada. La tensió electrònica, el ritme desmesurat i trepidant, es conjura amb els moments delicats (‘Cant de la Sibil·la’, per exemple, la peça medieval que fa glaçar el cor) per impactar en l’espectador, per renovar-lo, en una litúrgia que és alhora mística i encoratjadora que remou i reconforta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
