Rociíto i l’Estat de dret

I no obstant, Rociíto i la Unió Europea tenen molt més que veure del que sembla. L’eix del documental és la denúncia del precari estat del sistema judicial espanyol, que no ha sabut, o no ha volgut, protegir i rescabalar Rocío Carrasco dels presumptes maltractaments del seu exmarit. Jo, com tothom, tinc una opinió que és totalment irrellevant. El debat que el documental ha obert sobre la justícia, la presumpció d’innocència i la protecció dels drets fonamentals, així com la intervenció del Govern, no obstant, no ho és.

Fa temps que la UE està ficada en una guerra contra l’erosió de l’Estat de dret a Europa. Probablement, la batalla més dura sigui la que s’està lliurant a Polònia. Fa anys que el Govern de Morawiecki pobla els tribunals amb jutges lleials al seu partit (PiS, en les seves inicials poloneses) i purga tots aquells que no ho són. Fa poc, el PiS es va treure de la màniga un «Tribunal Constitucional» totalment fictici. El Govern vol que aquest tribunal prohibeixi als jutges polonesos elevar preguntes al Tribunal de Justícia de la UE. A la pràctica, això deixaria desprotegit el sistema judicial polonès davant els constants abusos de poder de l’Executiu. No s’ha ni de dir que res d’això és legal. La justícia europea ha condemnat diverses vegades Varsòvia. La Comissió té diversos procediments d’infracció oberts, però res d’això ha funcionat.

Polònia té un problema molt seriós. De passada, tota la Unió Europea, on hi ha una espècie de mercat únic de la justícia, el té també. ¿És possible que la qualitat i la imparcialitat de la justícia espanyola estiguin en perill, com sembla suggerir part del nostre Govern? Si l’esborronador relat de Rociíto és cert, i les resolucions judicials tan serioses, ¿on deixa això l’Estat de dret espanyol? 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per evitar problemes com el polonès, Brussel·les està canviant d’estratègia. En lloc de dedicar-se a denunciar països i posar-los multes que no pagaran, la UE es vol avançar als esdeveniments a través d’un mecanisme de supervisió de l’Estat de dret semblant al que porta a terme en relació amb les polítiques fiscals i macroeconòmiques amb l’anomenat Semestre Europeu. D’aquesta revisió anual no es deslliurarà ningú, i Espanya tindrà unes quantes coses per explicar. El bloqueig polític del Consell General del Poder Judicial, la suspensió de drets processals en aplicació de lleis antiterroristes o la durada de la presó provisional en són alguns exemples. Però una cosa que no serà motiu de discussió és la justícia patriarcal. Primer, perquè a Espanya hi ha més jutgesses que jutges. Segon, perquè Espanya és un dels pocs països que han habilitat una jurisdicció penal especial per tractar casos de violència de gènere. De fet, Espanya és puntera en la lluita contra delictes difícils de detectar i de gran càrrega social. La fiscalia especial per a delictes d’odi va servir com a exemple per a molts altres països.

Segur que encara queda molt per fer perquè cap víctima se senti desemparada. També perquè cap programa de televisió estigui per sobre de la presumpció d’innocència. Però la defensa sense fissures d’un sistema judicial apolític, eficaç i imparcial és un element essencial d’un Estat de dret fort, i hauria de ser l’instint de qualsevol Govern. Això no vol dir que el nostre sistema no necessiti reformes. Però aquest és un altre debat. Potser per a la segona temporada de ‘Rociíto i l’Estat de dret’.