Àgora
Espanya pot, Catalunya vol
La descentralització de les inversions estratègiques possibilitarà la creació de centres nacionals d’investigació al territori català
Estem en un moment clau per a la ciència i la innovació a Espanya. L’arribada dels fons europeus ‘Next Generation EU’ de recuperació econòmica i resiliència, que destinaran 3.380 milions d’euros a R+D+i en salut segons l’última versió del document ‘Espanya Pot’ elaborat pel Govern, és una oportunitat única que no podem perdre.
Voldria recordar que l’última gran aposta decidida per la investigació per part del Govern d’Espanya va ser durant la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, quan es va duplicar el pressupost per a investigació i desenvolupament. Una xifra a la qual, lamentablement, encara no s’ha tornat a arribar. Vaig tenir el privilegi de viure aquesta època com a director de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP) i posteriorment com a director de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La crisi posterior i uns governs que no han prioritzat la ciència i la innovació han fet que Espanya perdi posicions i oportunitats tant en ciència com en innovació.
A tall d’exemple, a finals de 2017, vam veure com Barcelona, una de les ciutats favorites en la carrera per acollir la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA), es quedava amb la mel als llavis. Va ser la ciutat d’Amsterdam la que va aconseguir el pilar de la Unió Europea pel que fa a la seguretat dels medicaments i salut pública.
No obstant, Catalunya ha demostrat en les últimes dues dècades que és una potència mundial en investigació biomèdica i particularment en investigació clínica, en l’àmbit de la salut, amb un alt grau d’especialització i, alhora, amb una singularitat regional que ens situa entre els millors d’Europa, en posicions equiparables a Holanda i Suècia. I, a més, ha demostrat que té la capacitat per generar riquesa a través de la inversió en investigació. Amb una contribució del 7,3% al PIB de Catalunya i amb més de 230.000 llocs de treball generats, no és estrany que des de l’any 2016 es mantingui com la millor regió del sud d’Europa per a la inversió estrangera en el sector ‘biotech’ i ‘medtech’, segons s’extreu de l’‘Informe de la BioRegió 2020 – Reptes d’ara endavant’ elaborat per Biocat i CataloniaBio & HealthTech.
Recentment, la revista ‘Newsweek’ va publicar la llista dels 100 millors centres hospitalaris del món el 2021, entre els quals es troben dos hospitals catalans: l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic de Barcelona. Això no és estrany si tenim en compte que Catalunya disposa d’una xarxa estructurada de nou dels millors hospitals universitaris d’Espanya. Tot això dibuixa un ecosistema perfectament construït per acollir grans infraestructures de salut que, desafortunadament, no s’ha aprofitat fins ara. Catalunya acull el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació, el sincrotó Alba i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, però no disposa de cap gran infraestructura de salut.
Ara tenim una ocasió única per aprofitar aquesta conjuntura tan favorable que, durant anys, Catalunya ha estat construint en salut. L’estratègia ‘Espanya pot’ impulsarà, entre altres accions, un Pla de teràpies avançades i personalitzades per promoure la investigació i desenvolupament de teràpies avançades i crear estructures que facilitin la fabricació i distribució de les teràpies innovadores. És necessària una descentralització de les inversions estratègiques que faci possible la creació de centres nacionals d’investigació en territori català. Parlem de centres nacionals d’investigació en teràpies avançades, medicina personalitzada, neurociències o intel·ligència artificial aplicada a la salut, amb un model de governança modern i en els quals Catalunya pugui actuar com a coordinador. Els exemples del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques i el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars, tots dos situats a Madrid, són un bon referent de governança moderna per a pròxims centres nacionals que es vulguin constituir.
Notícies relacionadesSi bé ara ja som un centre de referència per a les 20 primeres multinacionals farmacèutiques que confien en nosaltres per portar a terme assajos clínics de desenvolupament de medicaments, el nostre objectiu és dissenyar i generar aquests medicaments en fases preclíniques.
Ha arribat el moment de fer polítiques d’Estat en majúscules apostant per la inversió en infraestructures nacionals permanents de ciència d’impacte, de ciència que transformi la salut i de ciència que permeti canviar el model econòmic, en benefici del conjunt de la societat, com han fet Boston i Tel Aviv. Catalunya ha sigut pionera i vol continuar sent un model de referència per al conjunt de l’Estat i entre les regions europees més dinàmiques, però per ser-ho necessita aquests centres nacionals d’investigació en salut perquè actuïn com a ‘hubs’ per atraure talent, coneixement i riquesa.
