Abstenció del PSOE
La lluita trans és profundament feminista
Ha guanyat la por que clama que aquest dret fonamental crearà inseguretat jurídica i frau de llei
Activistas trans durante una protesta ante el Congreso de los Diputados. /
És simple: qui s’absté de legislar drets els nega. Així, amb l’abstenció, el PSOE ha negat, juntament amb PP i VOX, el dret de les persones trans a determinar la seva personal i intransferible identitat en el gènere. Que s’inclou, segons sentència del TEDH, en el dret al lliure desenvolupament de la persona, al seu torn inclòs a l’article 8 del Conveni de Drets Humans. Tant és si l’origen d’aquesta identitat és genètic o mimètic, fins i tot el Constitucional i el Suprem creuen que, si afecta a una vida, aquella vida té potestat per determinar-la. ¡Quina colla de ‘queers’ amb perruca!
Però no. Eren els drets humans contra la teoria de la por i ha guanyat la por que clama que aquest dret fonamental crearà inseguretat jurídica i frau de llei. Fins i tot farà que un dels grups més discriminats del planeta aconsegueixi el que no ha fet el patriarcat en mil·lennis: ¡esborrar les dones! Poc importa que el Constitucional estableixi que el bé social de la seguretat jurídica no pot limitar els drets humans, que són un bé superior. Ni que la llei asseguri la inalienabilitat dels actes abans del trànsit de gènere. Ni que el mateix text fos segur jurídicament quan el PSOE el va presentar el 2017. Ara les persones trans som un perill i no es debatrà com respectar les nostres vides.
Ara sortim del Congrés i baixem al carrer. Més enllà de la teoria de la desaparició de les dones veiem la tossuda realitat de les persones trans massacrades socialment. Especialment les dones, és clar. Atur extrem, violència sistèmica, tutela, despersonalització, exclusió. ¡Fins i tot el desig cap a nosaltres és clandestí!
I aquí el PSOE, que es reclama partit de drets, té el dilema. No ha permès el debat de la ‘llei trans’ però coneix les violències que patim. ¿Què proposarà per a nosaltres?¿Una tutela judicial o administrativa que dicti qui és trans de debò? Però, ¿no crearà el prejudici del funcionari, acceptant o no documents que acreditin un gènere, una inseguretat jurídica real? ¿Potser proposarà una medicalització que emmotlli els nostres cossos dins el cànon? ¿Una ‘llei trans’ sense les persones trans?
No. Ja és tard. Per molt que el feminisme catòlic, apostòlic i radical pontifiqui en grans tribunes, la gent trans, en tota la seva diversitat, som a tot arreu. Els feminismes de soca-rel, de trinxera, saben que no som nosaltres qui contaminem l’atmosfera que totes respirem. La sororitat de carrer sap que els drets trans són també els de totes les dones perquè vencen el determinisme social. Lluny de la caricatura, la nostra lluita és profundament feminista.
El PSOE farà bé si utilitza el seu gran recurs: la cintura. Com Gloria Steinem, flamant premi Princesa d’Astúries que als anys 80 era crítica i ara firma un manifest que proclama que les dones transgènere som dones i denuncia la retòrica antitrans. El PSOE s’ha abstingut de legislar drets i, així, els ha negat en l’última proposta, però el dinosaure trans continuarà allà quan desperti. La cintura i l’enyorat esperit Zerolo és el que l’ha d’empènyer a asseure’s amb Podem, que ja té el pols de la comunitat trans, amb voluntat real de legislar per la via del Consell de Ministres, i si la cintura encara és de vespa ho farà abans de l’orgull LGTBI. I sempre legislarà des dels drets i no des de la por, perquè són els drets, i no la por, la base de la societat que proposa el PSOE, ¿oi?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
