ARTICLE DEL DIRECTOR
La mirada d’Ana
Una comunitat es reconeix, entre altres coses, en les morts que sent com a pròpies. Fa una mica més d’un any, en ple confinament, a EL PERIÓDICO vam sentir com a pròpia la mort de la periodista Ana Alba, corresponsal a Jerusalem del diari durant 10 anys. Els que vam conèixer Ana mai oblidarem els seus ulls, el primer que trobaves al seu rostre. Eren uns ulls tan amables com penetrants i gairebé parlaven per si sols, projectaven una alegria immensa de viure, amb tota l’esperança, però sense cap cinisme. Amb aquests ulls, Ana va desenvolupar una mirada periodística de primera divisió. Primer a Sarajevo i a Kosovo, on va treballar per al diari Avui. Com els passa als grans corresponsals, a la redacció se sentia engabiada i permanentment proposava temes i històries per desplegar-se sobre el terreny. No li era fàcil aconseguir-ho en un diari amb recursos molt limitats. Després la vaig retrobar a EL PERIÓDICO, on va cobrir fins a la seva mort la informació del Pròxim Orient. Allà li va agafar el càncer tot i que no va deixar de treballar ni un sol dia dels que no va passar a l’hospital.
Rendim homenatge a Ana amb la presentació del documental Condenadas en Gaza. Es tracta d’un treball que va fer amb la seva companya Beatriz Lecumberri i que resumeix a la perfecció la seva trajectòria: va dedicar els últims mesos de la seva vida a retratar el drama de les palestines que tenien la mateixa malaltia que ella, però que aquesta guerra infinita els impedia rebre el tractament que tenien a pocs quilòmetres. Un conflicte geoestratègic resumit en una història humana. El progrés de les persones llastat per la lluita pel poder. Només la mirada penetrant i esperançada d’Ana podia identificar una història que resumís tan bé aquesta situació. Aquesta és la mirada del periodisme: veure per entendre, no per pura morbositat. Això és el que intentem cada dia, en aquesta Gaza que torna a patir, a Ceuta o en la conurbació de Barcelona. I aquest és l’homenatge diari que retem als qui com Ana ens han precedit en aquest ofici. Un diari és la suma de talent periodístic, una empresa editora solvent i un públic compromès. Ana va posar tot el seu talent al nostre i avui li tornarem una mica de la seva generositat que, segurament, va heretar de la seva mare que, durant el segrest de Marc Marginedas a Síria, ens va acompanyar cada setmana patint per ell com si hagués sigut Ana. I Ana va patir per les dones malaltes de Gaza com estava patint ella. Seguirem per ella.
