Els ‘botellons’ a Barcelona

En el seguiment que ha portat a terme EL PERIODICO sobre el fenomen dels ‘botellons’ que han proliferat a Barcelona arran de la caiguda de l’estat d’alarma, es constata que, en el tercer cap de setmana sense restriccions, el nombre de persones que participen en les aglomeracions festives al carrer ha baixat (prop d’un 40%), si bé s’estableix una tendència preocupant: que aquest tipus de celebracions sense garanties sanitàries i sense cap tipus de prevenció es consolidi a la ciutat. Convé recordar, tot i que sigui una obvietat, que no estem davant el final de la pandèmia, per bé que les xifres i l’evolució de la vacunació convidin a l’optimisme, sinó en una fase de relaxació després de sis mesos de toc de queda. Aquesta circumstància, i la consegüent «ocupació» del carrer, ha sigut observada pels experts com un necessari ritual de passada, un «trànsit» en què s’acumulen tant la necessitat d’expansió festiva com l’expressió d’una rebel·lió simbòlica contra la crisi econòmica, social i sanitària. Entra, doncs, dins una certa normalitat que es donin aquests casos, però també ha de prevaler la custòdia de la salut pública i l’establiment d’un control que les autoritats han d’imposar no només pensant en el present, sinó també en la possibilitat que el fenomen tingui una certa durabilitat en el futur més immediat, amb l’arribada del bon temps. Com afirmava Salvador Macip en aquestes mateixes pàgines, «som en la recta final, però la recta és llarga». 

Per això, les actuacions conjuntes dels Mossos i la Guàrdia Urbana s’han multiplicat, amb un ampli desplegament d’efectius, per tal de dissuadir, informar i dissoldre pacíficament les concentracions no permeses, abans que intervenir de forma més radical. Evitar les aglomeracions cridaneres, dispersar-les esglaonadament i, finalment, reconduir la situació, s’ha demostrat que és la via més racional. Persisteix, no obstant, una problemàtica de més calat que s’haurà de resoldre amb promptitud, perquè Barcelona no sigui percebuda com una meca festiva en què tot val, un reclam d’oci descontrolat especialment vist així per turistes joves (majoritàriament francesos), que busquen aquí les condicions que no es donen als seus països.

Iniciatives com l’experiment de Sitges –una nit festiva, però amb els protocols de control sanitari pertinents–, promogut per les patronals del sector amb la col·laboració del departament de Salut i l’ajuntament, indiquen que és possible un oci nocturn segur, una reivindicació dels empresaris de discoteques i bars musicals que ja porten catorze mesos al dic sec. Aquest pas, el d’obrir aquest tipus de locals, o el d’ampliar l’horari de les terrasses, és vist com un baló d’oxigen, però també es pot observar com «un mur de control contra les activitats il·legals». Convé, doncs, intensificar la prevenció –no només per evitar rebrots sinó també per assegurar la convivència ciutadana– i oferir alternatives, sempre amb la perspectiva en ment que la pandèmia no està superada i que cal, ara, estar més alerta que mai.