Un món feliç sense deute

L’informe elaborat per 200 experts, que el Govern ha fet seu, projecta per a 2050 un món en el qual, si s’adoptessin les més de dues centenes de mesures que es plantegen, s’arribaria a un punt pròxim a la plena ocupació (amb una taxa d’atur del 7%), amb una jornada setmanal de 35 hores, zero bretxa salarial de gènere i, atenció, un 92% de persones satisfetes amb la seva vida, possiblement feliços. La població en risc de pobresa baixaria del 22% al 10% i els alumnes repetidors de curs passarien del 29% actual al 5%.

Notícies relacionades

L’estridència del minimalisme

Dragonfly

A les 676 pàgines d’aquest informe no figura la més mínima preocupació pel deute públic. L’única referència és per dir que el fort augment de la despesa no faria créixer el deute, ja que es finançaria amb impostos més alts o nous. ¿I què passaria amb el deute que ja figura al llegat que aquesta generació deixarà a les següents, engreixada per efecte de la Covid? Mutis. 

El deute públic supera ja el 120% del PIB. Segons l’Autoritat Fiscal (Airef), si no es fa res i l’economia creix a una velocitat de creuer de l’1,5% –com s’apunta a l’informe Espanya 2050– el deute públic el 2050 encara serà del 110% del PIB. Per poc que canviïn les circumstàncies dels tipus d’interès, el panorama pot empitjorar. Segons l’Airef, una pujada d’un punt en tota la corba dels tipus d’interès implicaria un cost més gran de 15.000 milions només en el període 2021-2024, una quantitat cinc vegades superior al cost de l’Ingrés Mínim Vital en un any (3.000 milions). Ni una paraula d’això al món feliç del 2050.