Anàlisi
El Kun no és Suárez
No els culpo si ho pensen. És lògic preguntar-se quin sentit té fitxar un davanter centre de 33 anys després de desfer-se d’un altre amb aquesta mateixa edat per rejovenir la plantilla. La simple necessitat d’aclarir que el cas del Kun no és el de Luis Suárez ja no és un bon senyal.
És cert que tots dos són dos davanters centre que en el seu dia van ser els millors en la seva posició i que fa un temps que no ho són. Tots dos són amics de Messi. Tots dos són més a prop de la retirada que del seu moment d’esplendor. I tots dos han tingut problemes físics que han minvat les seves capacitats.
Passem a les diferències. El Kun arriba a Barcelona amb la il·lusió d’un club nou, ningú li ha garantit ser titular i ha demostrat al City que sap assumir un rol secundari en aquesta etapa de la seva carrera. Al Barça no tindrà els galons de Suárez, el seu ego no es veurà ferit per ser suplent, i no s’haurà de patir per l’entrenador quan se’l substitueixi. L’exemple el tenim precisament en l’uruguaià, a qui Simeone ha substituït en més de la meitat dels partits de Lliga sense que passés res. Això hauria sigut impensable quan portava el 9 del Barça.
Notícies relacionadesPerò Agüero no ve a ser Suárez. Perquè aquest fitxatge tingui sentit, el Kun ha de venir a ser Braithwaite. De fet, que el davanter del Leganés hagi acabat en el Barça només s’explica per una planificació desastrosa que és àmpliament sabuda.
Si el plantejament és que el Kun hereti els minuts del danès, és indubtable que augmentarà la qualitat de la plantilla. El seu fitxatge suposa l’acceptació de la crítica situació econòmica. La seva arribada és decebedora perquè, posats a viure en precarietat, de Laporta esperem solucions valentes. Com, per exemple, que la reconstrucció passés per reservar aquesta posició de davanter suplent a una jove promesa: una aposta de 19 anys que pogués convertir-se en el futur en aquest Haaland prohibitiu per al Barça actual. Seria més arriscat, per descomptat, però també més estimulant.
