Pros i contres
Les segadores
No em queixo que canviessin la lletra i que hi hagués ‘defensores’ i ‘segadores’, però em sembla que haurien d’haver anat més enllà
No ens hauríem d’estripar les vestidures per la versió d’Els Segadors que van interpretar Magalí Sare i Manel Fortià. No ho hauríem de fer, perquè està molt bé que les tradicions es renovin i que rebin la saba nova de les noves generacions. ¿I qui ho diu que no hi havia segadores entre els segadors que es van revoltar el dia de Corpus de l’any 1640? ¿I qui diu que no hi havia dones entre els defensors de la terra? A més, als Estats Units, per exemple, que d’això en saben molt, encarreguen el cant de l’himne, el dia de la presa de possessió, a estrelles de l’espectacle, com Beyoncé (Obama) o Lady Gaga (Biden). I no passa res.
Potser sí que, com diu Salvador Cardús, l’actuació va ser “superafectada, com qui és deixat per la parella”, potser sí que l’himne nacional semblava l’esgarip d’un trencament amorós, un exhibició de refilets ornamentals, de xiscles, udols i laments, que, d’altra banda, estan a l’ordre del dia en el panorama musical del país. ¿I què? Jo no em queixo que canviessin la lletra i que hi hagués defensores i segadores, però trobo que haurien d’haver anat més enllà. Posats a fer, haurien d’haver fet tremolar l’enemiga, perquè, com sap tothom, els enemics eren femenins.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
