Nostàlgia
‘Friends’, crispetes i paciència
Tornen els joves de trenta anys impossibles, amb els seus grans pisos i el seu enginy somiat
3528
El gust i la gana són dos fenòmens curiosos. Ens semblen naturals, inevitables, una íntima expressió del que som. El gust, aquella inclinació busca-raons que ens empeny en diferents direccions, i la gana, aquell apetit per consumir, devorar i fer nostre tot allò que entra per la porta del gust. Però per molt gratuïtes que ens semblin, alimentem gust i gana constantment, sense adonar-nos-en, i aprenem a disfrutar d’unes coses més que d’altres.
Tant en l’art com en l’entreteniment, consumim més el que té sentit per a nosaltres–que ens fa sentir part d’un món que comprenem i reconeixem com a nostre– que allò que desafia les nostres idees o cau fora del territori del nostre gust, entrenat i desenvolupat amb el temps. Tots caiem en la temptació, i llegim els mateixos llibres i veiem les mateixes sèries i pel·lícules, moltes, massa vegades. Perquè no hi ha ficció més escapista que la que ens sabem de memòria. Ens atrau la repetició, i ens embarga la nostàlgia. ¿Com podem no triar aquella història que ens distreu mentre ens envolta de promeses complertes, proporcionant-nos la recepta d’un plaer controlat, tallat a la mesura exacta de l’antull? Ens deixem arrossegar per la satisfacció de les expectatives complertes, que més val dolent conegut que bo per conèixer. I l’equació funciona encara millor quan el conegut és potencialment millor que el que encara ens queda per conèixer..., o almenys això ens repetim a nosaltres mateixos quan decidim veure, per enèsima vegada, sèries que ens sabem fil per randa com, per exemple, ‘Friends’.
Estem al caire del precipici d’aquell detall de la destí que els fans acèrrims de ‘Friends’ temien no arribar a assaborir mai: torna ‘Friends’. Tornen els joves de trenta anys impossibles, amb els seus grans pisos i el seu enginy somiat. Tornen per satisfer la nostàlgia, per apaivagar la gana, per validar el gust. Tornen, pesi a qui pesi, per abraçar una generació que està farta de tot, i gairebé tan avorrida del món com el món ho està d’ells. Crispetes i paciència per a tothom.
