Koeman, una pedra a la sabata de Laporta II

Però la seva especialíssima personalitat ja ha portat una primera divisió interna d’opinions en la família blaugrana. Ningú hauria discutit que decidís la continuïtat o la substitució de Koeman, però el que ha fet, una humiliació al mite barcelonista, un ajornament vergonyant del desenllaç, obre el primer cisma popular en el seu mandat. Per raons esportives –la seva gestió de la plantilla ha sigut prometedora– i per la consistència de l’«així no» Laporta ha arribat a la seva primera roda de premsa amb una massa de seguidors pro-Koeman i una altra contra la seva continuïtat. Però, atenció, al camí ja ha devaluat l’autoritat de l’entrenador per al cas que segueixi. A més ha enverinat els seus ànims personals perquè si ha de sortir l’operació del relleu li surti el màxim possible de cara al Barça. I fins i tot obre incògnites sobre si Depay i Wijnaldum –que venien per confiança en el tècnic holandès– acabaran firmant en les barates condicions previstes si ell no continua. Laporta II ha creat una possible bandera per alçar contra ell per si les coses no van bé.

Per molta xerrameca que gasti hi ha una segona qüestió, a més molt greu, carregant l’ambient. El compromís del Barça amb Florentino i la Superlliga era una qüestió de Bartomeu, però ja és de Laporta II la tossuderia de no acceptar que aquest projecte estava immadur, que tenia la fallada essencial de menysprear els mèrits aconseguits pels equips sobre els terrenys de joc, i que a sobre va ser anunciat amb una poca traça demolidora per part del president del Reial Madrid. Ara, es digui el que es digui, la possibilitat del càstig d’un any sense Champions és un torpede sota la línia de flotació del barcelonisme. Mal jugat tot.

Reconstrucció banal

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Les coses pròpies mal resoltes minimitzen el contrapès prometedor dels greus problemes esportius del Madrid després de la seva temporada paradoxalment en blanc i la fugida de Zidane. Veient el que passa amb la selecció, estem en un temps en el qual el futbol ara a Espanya no és Madrid. Però això probablement es desaprofitarà. La reestructuració esportiva del Barça que planteja el president és banal. Al final acabaran sortint com sempre els suplents, els que no van perdre per abúlia els partits decisius que van costar la Lliga. Vindran alguns reforços ben negociats per Bartomeu però és una incògnita el que passarà amb els titulars ja gastats i amb poc futur. ¿Hi haurà decisió? Respecte a les altres incògnites, segueixen allà. Sortirà del Barça Coutinho (potser cap a l’Arsenal o l’Everton) després que el Barça hagi fet tot el que cal fer per devaluar al màxim el seu valor en el mercat i el que pugui cobrar-se pel seu traspàs, i veurem què passa amb Dembelé i Griezmann. Amb tot, com ja es va apuntar des d’aquí mateix, hi ha grans dubtes sobre la capacitat venedora de Laporta II en un mercat tan distorsionat i a la baixa com és l’actual. 

Probablement Messi acabarà quedant-se. Però no és segur que això porti grans possibilitats de tornar a lluitar de veritat per la Champions, ni a fer bons passos cap a un gran –i diferent– equip de cara al futur més enllà del que puguin proporcionar els joves polits per Koeman. ¿Koeman? Sí, aquest és el cognom que acompanyarà probablement com a cançó Laporta II, tant si segueix –sense sentir-se estimat– com si no. Perquè les dialèctiques que acompanyen el futbol i el Barça van per allà.