Pros i contres
La segona d’AstraZeneca
Vials labelled Astra Zeneca COVID-19 Coronavirus Vaccine and a syringe are seen in front of a displayed AstraZeneca logo in this illustration photo taken March 14 2021 REUTERS Dado Ruvic Illustration /
W. H. Auden va escriure que les regles despòtiques de la poesia no es podien aplicar a la societat perquè seria com obrir la porta a una dictadura. I, al revés, que si s’utilitzessin les bases de la democràcia per escriure poemes, llavors hi hauria un caos indescriptible de poemes dolents, votats i acceptats per tothom. Cada cosa al seu lloc. No té res a veure (¡o potser sí!) amb el que està passant amb les segones dosis de les vacunes per als col·lectius essencials, els de menys de 60 anys, aquest desgavell fenomenal en el qual es veuen empesos a elegir.
Es tria un parlament o el gust de les patates fregides, però no una vacuna. Aquí és on Auden podria alçar la veu. Perquè els que saben de poesia o de medicaments no exposen medicaments o poesies a la lliure elecció del destinatari, perquè resulta que són universos que només admeten l’opinió de l’expert, la regla despòtica de la mètrica o de la ciència. A hores d’ara, decidir-se per la segona d’AstraZeneca gairebé sembla un acte subversiu, quan tots els savis que conec diuen que és el que cal fer. Tan fàcil que era quan només havies de decidir si t’agradaven més les patates amb gust de formatge o amb gust d’aperitiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
