Anàlisi
És una decepció, no un drama
No és fàcil digerir la derrota després d’una final, però el Barça ha de persistir i consolidar l’esperançador projecte de Jasikevicius si vol conquistar la seva tercera Eurolliga
No és fàcil aixecar el cap i mirar al futur després de veure com s’escapa un somni, com li ha passat al Barça a Colònia amb l’Eurolliga. Jugadors com Kuric o Davies, es van mantenir una bona estona amb la mirada perduda al vestidor davant el cop de puny anímic per la derrota davant l’Anadolu Efes. Pau Gasol haurà de digerir com se li escapa una oportunitat única que, a la seva edat, difícilment tornarà a presentar-se. Per a alguns, el gripau serà encara més difícil d’empassar. La decebedora actuació de Mirotic posarà encara més el focus sobre el teòric líder d’aquest equip, al qual es veu massa responsabilitzat en partits de tanta pressió. «Hem d’aprendre dels errors comesos», va admetre Mirotic, donant la cara després de la derrota. Segurament, Jasikevicius és el primer enfadat amb si mateix per perdre els nervis en una final, que necessita ments fredes, i no haurà parat de donar-li voltes a què va poder fer millor per portar el títol al Barcelona, cosa que desitjava amb totes les seves forces.
Però el que es va viure a Colònia, poc té a veure amb altres finals jugades pel Barça, les dues anteriors per cert, guanyades a París-Bercy i al Sant Jordi. Va perdre l’equip blaugrana, això és cert. Sense fer el millor partit de la temporada, amb Calathes limitat físicament, amb un versió gris de Mirotic. Però ho va fer ficat en la batalla fins al final. Davant un equip al qual possiblement, amb el pas dels anys es recordarà: l’Efes de Micic i Larkin. Pocs equips europeus en els últims anys han tingut una línia exterior amb tant desequilibri. La derrota del Barça, obligat a lluitar per tots els títols, és una decepció. Però no un drama.
El 2019, a la ‘final four’ de Vitòria, l’Efes va viure la mateixa frustració que turmenta el Barça. Construït en l’últim lustre per lluitar per la seva primera Eurolliga, l’equip turc es va estavellar davant el mur aixecat pel CSKA Moscou de Higgins i Sergio Rodríguez. Només la pandèmia va evitar que l’any passat es plantés a la ‘final four’ i en aquest 2021 ha aprofitat, a la fi, la seva oportunitat.
Notícies relacionadesHi ha desenes d’exemples que marquen el camí, però el del nou campió de l’Eurolliga, no pot resultar més pròxim. «Els hem dit als jugadors que estem orgullosos d’ells. Des de la directiva diem que el projecte del Barça seguirà endavant, continuarà creixent. Ho farem més fort», explicava després de la final el directiu Josep Cubells, que va baixar al vestidor juntament amb el president Joan Laporta, per donar un discurs ple de coherència.
Afinar en els retocs de la plantilla (Navarro sondeja el que podria ser una notícia impactant, l’arribada de Marc Gasol, segons Antoni Daimiel va explicar a La Ser), polir detalls, persistir en un projecte que està en el seu primer any i transmet sensacions positives. És l’únic camí. Això és allò que donarà al Barça la possibilitat d’aixecar, més aviat que tard, la tercera Eurolliga.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
