L'escletxa

Les dones, els nostres cossos i els nostres drets hem viscut històricament a l’ombra. Això vol dir que hem estat ciutadanes de segona, que no se’ns ha tingut en compte per construir les societats, que potser aquestes societats s’han construït contra els nostres interessos, que hem estat condemnades a l’alteritat, que no hem pogut condicionar l’esfera pública i que hem hagut d’acceptar la privada com a espai inequívocament propi i exclusiu. Això vol dir que tot just ara, al segle XXI, comencem a normalitzar la nostra existència. Això també vol dir que pertorbem contracorrent la inèrcia social i intentem encabir-hi les nostres reclamacions.

L’avortament, que fa més de 30 anys que està despenalitzat, encara no és un dret universal a casa nostra. Sempre hi ha una escletxa per on se’ns vulneren drets i ens fan retrocedir o, almenys, alentir el progrés: una escletxa petita o gran, normalitzada, que costa d’identificar. Aquesta escletxa de vegades té forma d’objecció de consciència. D'altres, de desprestigi de la pràctica. D’altres, basada en la moralitat de l’entorn. D'altres, de males pràctiques per la falta de perspectiva de gènere o de formació. D'altres, de desinformació. D'altres, d’inequitat territorial. D’altres, de por.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sobre aquesta escletxa –avalada per un sistema que ens és completament hostil– hi ha les vivències de milers i milers de dones al llarg de la història, arreu del món. En el cas de l’avortament, de dones que van morir en l’intent. O de dones que van assumir una maternitat no desitjada com a mal menor, amb el que aquesta decisió comporta. El món se segueix explicant amb biaixos que ens desprotegeixen. Vam conquerir un dret fa més de 30 anys –algunes encara no el tenen garantit– però això no vol dir que ens el concedeixin sense resistència.

D’això va aquesta escletxa, còmplice imprescindible d’un món que ens voldria encara sense informació, sense dades, desprotegides i sense drets. Ens fan creure que podem decidir sobre el nostre propi cos, però les condicions les segueixen posant des de l'escletxa.