Ajuntament de Barcelona
Meitat de mandat per a Colau
L’alcaldessa sap pactar amb l’oposició i ha aconseguit que la seva administració sigui la més estable i amb més projectes en tot l’Estat
Crec que cada vegada m’agrada més Barcelona precisament pel que alguns sectors econòmics importants i influents detesten més Ada Colau. L’alcaldessa, ara a meitat de mandat, en només sis anys de gestió ens ha situat en un escenari urbà col·lectiu viu, fresc i dinàmic, tot i que una mica caòtic per les provatures a la recerca de solucions per a vells problemes no resolts. M’agrada aquesta Barcelona més popular, amb cert sabor a viure una espècie de revolució cultural pacífica, perquè en ella guanya presència i protagonisme la gent que va pel carrer sense desplaçar-se amb cotxe particular. Reconec que encara he de completar la meva mentalització. La nova normalitat està plena de bicicletes i patinets, té més espais per als vianants i cantonades d’illa recuperades per ampliar les voreres al costat de les escoles. També m’encanten les terrassetes de bars i cafeteries creades guanyant espai a uns quants carrils del trànsit rodat, tot i que espero les millores estètiques que prepara per a totes les coses l’Ajuntament.
Tot l’anterior és el visible. A mi em semblen encara millor les qüestions de fons. Estava cansat d’esperar mesures promeses pels seus antecessors, que van quedar en simples anuncis electorals o polítiques a ritme de tortuga. Em refereixo a l’aposta de veritat per rebaixar la contaminació que genera l’excés de vehicles. Em refereixo a posar ordre al turisme desmarxat i a combatre els pisos turístics il·legals. Em refereixo a no saturar amb més hotels el centre de la ciutat. Em refereixo a l’intent de començar a remuntar el dèficit de vivendes assequibles (una cosa que no depèn només de l’alcaldia, és clar). Els sectors econòmics que ja no dominen campant al seu aire intenten desqualificar-ho tot amb simplificacions freqüentment mentideres: Colau ens vol empobrir, Colau està contra els turistes, Colau mata els cotxes, Colau asfixia l’aeroport, perquè no transcendeixi que l’Ajuntament és el principal inversor de la ciutat i qui licita a Catalunya més obra pública. S’oculta que, per bé o per mal, el que busca és descongestionar de turistes i hotels el centre i portar-los a altres pols locals. El que sí que és veritat és que no vol que els carrers de l’Eixample siguin una xarxa de carreteretes verticals i horitzontals, capaces d’absorbir cada vegada més trànsit; busca crear un espai més per als vianants, esponjat per carrils-bici i un millorat transport públic (amb més tramvia). Respecte a l’aeroport el que desitja és que creixi sense incrementar el seu dany ecològic. Són coses que ja fan altres grans ciutats europees –les més inquietes– amb equips de gestió de diversos colors polítics.
A meitat de mandat és visible que s’agreuja la campanya en contra, que sembla ben regada de mitjans, però Colau promet que en els dos anys que li resten es veuran més nítidament els resultats del seu impuls de canvi. Comet errors, sens dubte, però no s’hi enquista, i sap pactar amb l’oposició (una cosa inèdita a Espanya). Juntament amb Ernest Maragall (ERC) i Jaume Collboni (PSC) han aconseguit que la seva administració sigui la més estable i amb més projectes en marxa de tot l’Estat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
