Salvar el planeta cada dia

Des que, el 1973, les Nacions Unides van decidir instaurar el Dia Mundial del Medi Ambient, l’evolució de la sensibilitat ecològica ha fet molts passos endavant. Tants com passos enrere ha fet la salut del planeta. Gairebé 50 anys després continua sent un dels dies simbòlics i reivindicatius amb més sentit i amb més entitat. Són necessàries cada una de les iniciatives que ajudin a mantenir viva la conscienciació ciutadana davant les evidències cada vegada més alarmants sobre les conseqüències de l’activitat humana en forma de canvi climàtic i dràstica disminució de la biodiversitat. 

En el segon terç del segle XX i, especialment, en les primeres dècades del XXI, la percepció del deteriorament irreversible del planeta ha comptat amb una gran majoria de veus experimentades en l’àmbit científic, que han fet repetits crits d’alarma, a penes ensordits pels negacionistes que, tot i així, han aconseguit retardar en els últims anys iniciatives d’àmbit mundial. El cas dels Estats Units, amb Trump al capdavant, és paradigmàtic. En el seu conjunt, la consciència ecològica s’ha imposat, amb alts i baixos, i, tot i que partint de supòsits compartits, s’ha alentit a causa dels conflictes entre països industrialitzats, emergents i en via de desenvolupament, cada un amb les seves pròpies dificultats per fer viable la transformació de tot el sistema energètic global. Les diferents cimeres climàtiques, i en especial l’Acord del Clima de París i el posicionament de la Unió Europea amb el seu pla de descarbonització de l’economia el 2050, són fites que han anat demarcant un llarg recorregut. 

En l’apartat de la sensibilització col·lectiva, doncs, i molt clarament entre les generacions de joves, la consciència ambiental i la responsabilitat de cada ciutadà han augmentat. Segons el recent estudi de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECyT), un 80% dels espanyols reconeixen la gravetat del problema. Un percentatge altíssim, així mateix, aposta pel reciclatge i considera que el consum irracional és un dels factors clau per definir la situació. No obstant, és necessari constatar que estem parlant de grans magnituds i que la voluntat individual és una part important, imprescindible, però no decisiva, de la solució. Un sol centenar d’empreses emeten més del 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i es calcula que l’1% més ric del planeta contamina més del doble que el 50% de la població més pobra. 

Amb aquest panorama, el Dia Internacional del Medi Ambient es dedica aquest any a la restauració d’ecosistemes, amb el lema ‘Reimagina, recupera, restaura’, i sota la perspectiva d’un decenni que ha de revertir la degradació ambiental per aconseguir els objectius marcats a l’Agenda 2030. El compromís de les institucions ha de ser radical. Més enllà de l’educació ecològica, s’han d’aplicar amb claredat i coherència els compromisos adquirits. Quan arriba el moment de confrontar-les a una decisió concreta –el futur dels sistemes aeroportuaris, les limitacions als vehicles amb motors de combustió, la decisió, des del punt de vista individual, de com administrar la pròpia mobilitat, les inversions en transport públic–, l’imperatiu econòmic no ha de fer oblidar les bones paraules. És més, qualsevol raonament ha d’incloure la recerca d’un impacte ambiental neutre o positiu com a condició inseparable i necessària en qualsevol projecte de creixement.