Segadores, lampistes i prostitutes

-... i per demostrar que som un governet pragmàtic i que no es dedicarà a tonteries, al cantar l’himne direm ‘segadores’.

Dit i fet. Ara l’himne català és inclusiu, el primer himne inclusiu del món, almenys no em consta que ‘La Marsellesa’ digui «a les armes ciutadanes», tot i que què sabran els francesos de democràcia i igualtat. Ara bé, Catalunya, sempre disposada que el món ens miri tot i que sigui per riure-se’n, no s’hauria de conformar amb un simple «segadores», de fet, la segadora que tinc a casa no sembla haver-se donat per al·ludida, ella, amb què li posis gasolina està contenta i deixa la gespa com la del Camp Nou. Incloure les senyores en la lletra de l’himne català és bonic, però es tracta només d’un primer pas. Hi ha altres col·lectius oprimits que mereixen sentir-se igualment representats per aquest himne que a Catalunya es canta a la mínima, sigui una comunió o la reunió d’una associació de veïns. De fet, les variacions en la lletra s’expliquen perquè els catalans estem tan farts i avorrits de sentir sempre la mateixa, que es fa necessari innovar-la.

No és just que els altres grups que lluiten pels seus drets quedin exclosos. ¿Què hi ha dels ciclistes, vegans, animalistes, negres, gais i socis del Reial Madrid? ¿No tenen potser dret a sentir-se representats per la cançoneta que a tots ens uneix? ¿No són també catalans (i catalanes, perdó)? Reconec que es podria deixar a males interpretacions i fins i tot a mofa, cantar que «ara és l’hora, homosexuals, esmoleu les eines». ¿Però no podrien almenys els ciclistes preparar les bicicletes, que ara és l’hora d’estar alerta, etcètera? ¿I els vegans, no poden cridar a menjar fruita, ja que arriba un altre juny, etcètera? O la inclusivitat és absoluta o no és inclusivitat, Catalunya no es pot permetre un altre cop ser el país de vull i no puc, com quan va voler proclamar la republiqueta.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Això, pel que fa als col·lectius, però queden les professions. És d’un corporativisme insultant que només els segadors (o segadores, perdó) se sentin representats per l’himne. No negaré que sigui un ofici la mar de digne –si bé una mica obsolet–, però també ho són el dels forners, els professors, les prostitutes i els lampistes. O els viatjants de comerç, que tradicionalment han mostrat i venut els productes catalans per tot Espanya. «És l’hora, representants de filatures», sona èpic alhora que comercial, que és del que es tracta, i mereix formar part de la pròxima versió d’‘Els Viatjants’, abans ‘Els Segadors’.

Inclusivitat total. Cada vegada que soni l’himne, i a Catalunya no en falten, un nou ofici tradicional hauria d’agafar el relleu als segadors (i les segadores, perdó) que ja fa massa temps que ostenten el monopoli hímnic. Per descomptat, això obligaria a portar a terme altres canvis per concordar la lletra, ja que un no s’imagina ni els informàtics ni les meques defensant la terra a cop de falç, en tot cas de tòner o de calces, cadascú disposa de les armes que el seu ofici li atorga.