Contra la soledat
Assegui’s, que l’escolto
Caminem cap a una societat cada vegada més individualitzada, gairebé ningú està disposat a escoltar les preocupacions dels altres
Existeix l’art de la paraula i l’exposició oral dels arguments i les idees, però també existeix l’art de saber escoltar. Segons diu Francesc Torralba, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, «vivim en un món on les persones no s’escolten, on les interferències són habituals i la indisposició a escoltar és cada vegada més gran». Ensenyar a escoltar hauria de ser anterior a ensenyar qualsevol altra matèria, perquè sense aquesta disposició bàsica, res pot ser transmès.
Fa uns dies un amic m’explicava que havia llegit la notícia d’una xarxa d’escoltadors de carrer que s’ha estès per Espanya. No tenia ni idea de l’existència d’aquestes persones que de forma desinteressada s’asseuen en un lloc cèntric disposats que un desconegut els expliqui el que vulgui, amb l’únic objectiu d’escoltar algú que no tingui qui l’atengui. És una iniciativa extraordinària que molt probablement provingui de dos motius: el primer, la soledat. Espanya arriba als 5 milions de persones que viuen soles. Si bé viure sol no és estar-ho, és patent que caminem cap a una societat cada vegada més individualitzada. Perquè una cosa és xerrar amb els amics i compartir converses més o menys banals per passar l’estona, i una altra és quan realment un es troba sotmès a l’angoixa i necessita ser escoltat per algú que vulgui i sàpiga fer-ho. Gairebé ningú està disposat a escoltar les preocupacions dels altres. «Aquell és un brases» o «em va donar molt la xapa» són expressions col·loquials molt utilitzades últimament que indiquen que saber escoltar és molt complicat i necessita un esforç considerable.
Entretots
Com de sol ha de sentir-se algú disposat a explicar-li una preocupació o una intimitat a un altre que no coneix de res. Vostès diran: això és anar al psicòleg, cert; però la diferència rau que aquest és un professional que et sotmet a un tractament de durada indeterminada a un cost de vegades elevat. El senyor del carrer et regala el seu temps només per uns minuts, sense acreditació professional, potser, però gratis.
