Ampliació de l’aeroport del Prat
Inversió sí, sostenibilitat també
Són evidents els problemes que presenta el projecte d’Aena i és la nostra obligació plantejar una alternativa que sigui millor per a l’economia i per a Catalunya
El debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat ha nascut esbiaixat. No és un debat entre els que volen ampliar l'aeroport i els que no. És un debat entre els que entenem que les polítiques de mobilitat han de vincular-se amb la realitat que volem construir i els que entenen la mobilitat com un negoci més. Perquè ningú està en contra de l'aeroport, però molta gent sí que està en contra del projecte que AENA ha presentat unilateralment.
Això no va dels que volen progrés i els que no. Hi ha algú que no vulgui progrés per al seu país? Això no va d'aquells que volen que vagi bé l'economia i d'altres que volen un país pobre. El debat és més complex. Això va de si volem seguir sent un país de sol i platja, dependent i vulnerable, o de si volem ser un país amb un model productiu modern i transformador. Aquest és el debat.
En aquest sentit, és difícil d'explicar a molts catalans i catalanes, que pateixen cada dia els retards de rodalies, que ara la prioritat és destinar 1.700 milions d'euros a un aeroport que ja es troba entre els 10 principals aeroports europeus. Però la proposta d'AENA té més problemes.
La proposta d'AENA suposaria l'arribada de fins a 70 milions de turistes. Barcelona i Catalunya són molt més que el xiringuito del sud d'Europa, som capdavanters en inversions tecnològiques, tenim un gran potencial industrial i per liderar la transició ecològica. Mentre tot Europa està pensant en fer un canvi de model productiu, la proposta d'AENA ens condemna a dependre del turisme.
El projecte no planteja com reduirà les emissions actuals de l'aeroport i, per tant, és una proposta que incompleix els objectius de la Llei de Canvi Climàtic, que ens obliga a reduir les emissions en un 50% d'aquí al 2030. A més, aquest projecte insisteix en un model centralista amb el qual hem d'acabar, ja que l'ampliació faria inservibles els aeroports de Girona i de Reus.
Són evidents els problemes que presenta el projecte d'AENA, però, tot i així, no ens podem quedar amb els braços creuats. És la nostra obligació plantejar una alternativa que sigui millor per a l'economia i per a Catalunya.
Ara mateix, a tot Europa les polítiques de mobilitat estan transicionant cap a un model més centrat en les connexions ferroviàries que en el transport aeri. Per aquest motiu, ja s'ha frenat l'expansió d'altres aeroports. Per exemple, França va decidir no ampliar l'aeroport de Marsella, i Itàlia no ampliar el de Roma. Perquè un avió genera 300 grams de CO2 per km i passatger; un cotxe 100, i un tren 15. I per això proposem un projecte centrat en els trens i no en els avions.
L'ampliació que nosaltres proposem passa per millorar la connexió ferroviària entre Barcelona i Madrid per estalviar vols innecessaris com els del pont aeri. Més inversió en la xarxa ferroviària que ens connecta amb Europa i acabar el Corredor Mediterrani també ajudaria a estalviar vols. Connectar per línia ferroviària els aeroports del Prat, Girona i Reus com ja passa a ciutats com Londres amb un sistema més descentralitzat.
El proper dilluns 14 de juny el President Aragonès ha convocat a totes les administracions implicades. És una bona notícia que el president hagi escoltat les reivindicacions que li arribaven des dels ajuntaments de Barcelona i El Prat, així com de la societat civil.
Notícies relacionadesEls representants de Barcelona i El Prat acudiran a la reunió amb la proposta exposada en aquest article. Però cal que la Generalitat també vagi a la reunió amb una proposta sota el braç, perquè el Govern de la Generalitat no pot posar-se de perfil, perquè ens estem jugant el model econòmic del nostre país per a les pròximes dècades i ha de liderar-lo. I si el nou President no és capaç d'elaborar una proposta haurà de decidir quin prefereix: o la d'AENA o la que plantejarà En Comú Podem.
Catalunya té grans reptes per davant, però l'agenda de lluita contra l'emergència climàtica ha de marcar-nos el camí, i com deia Lluís Torrens recentment, hem de créixer en el necessari i decréixer en l’insostenible.
