‘Alcorcón I’

Una fugida dels hiperlideratges que han caracteritzat Podem des dels seus inicis, polarització gairebé no resolta entre Pablo Iglesias i Iñigo Errejón, avui circa socialista. Allò de feminitzar, sí, de vegades Podem semblava una lluita de guarans.

És una Assemblea amb dues ombres: la primera, Iglesias; la segona, els fracassos electorals, amb una advertència severa a Madrid, malgrat la millora.

En tot cas, és difícil sobreviure amb honestedat sense reconèixer que Podem ha marcat una alba en la política espanyola, també institucional, amb mèrits indubtables, tot i que només sigui per reconèixer la seva agitació de les aigües somortes del bipartidisme. 

Tot just ha passat un any de Vistalegre III però moltes coses; Podem segueix en el Govern, sense Iglesias; la candidata favorita, com llavors, és una ministra. Dues Assemblees de Govern, insòlites si ens retraiem al moment fundacional de Podem.

No sembla que en un any hi hagi canvis ideològics apreciables, en tot cas, estratègics. La convivència dins del Govern de coalició no és fàcil , el diàleg sembla el conjur i el futur de la mateixa viabilitat útil de Podem. Fora d’això, Podem avança cap a la normalitat, amb tots els seus preparatius, és a dir, un partit normal al qual se li poden fer preguntes normals. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿La successió exprés és continuïtat? ¿És viable un Podem fora del Govern? ¿Irene Montero, abans preferida, acceptarà seguir sent segona de gairebé tot? ¿Pot Podem seguir en el Govern sense perdre les seves virtuts fundacionals? ¿Són compatibles Ione Belarra i Yolanda Díaz, assenyalada per Iglesias?

Esperem la militància, més tuitaire que participativa. I no oblidem l’‘alcorconazo’, el petit va acabar derrotant el Reial Madrid.