Les anomalies del Raval

Al Raval passen coses que no passen a la resta de Barcelona, com que busquis a Google informació sobre la reordenació del trànsit que afectarà al barri i que el cercador només et torni resultats de tràfic de drogues. Ho reconec: «tràfic Raval» era una recerca poc concreta, però amb un nou pla de mobilitat en marxa, vaig pensar que seria suficient.

El que ens hauria de fer reflexionar és que les paraules clau hagin de ser tan diferents segons on visquis. Internet només funciona com a mirall. I fa mal, però reflecteix bé l’anomalia d’aquest barri. Barcelona està immersa en un canvi de model urbanístic, el més gran des del pla Cerdá, però al Raval de moment serà secundari. No perquè s’executi aquí. Sinó perquè sempre hi haurà algun problema més gran que no deixarà espai a res més. 

Notícies relacionades

La gran novel·la del Raval

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Els veïns d’altres llocs parlen (bé o malament) sobre els seus carrils bici, les seves superilles, els seus talls de trànsit el cap de setmana. I a mi m’encantaria poder debatre i discutir sobre el mateix. No obstant, la conversa sol anar cap a un altre costat. Sovint, alguns coneguts em pregunten, compungits: «¿Com et va pel Raval? Molt complicat, ¿no?». Doncs mira, sí i no. Estic sent molt feliç aquí. Al barri no li falta de res, tot i que sens dubte li sobre inseguretat i incivisme. 

A ningú pot agradar-li que orinin sota el seu balcó diverses vegades cada dia (malgrat que a escassos metres hi hagi un ‘poliklin’ permanent) ni que hagin de passar els serveis de neteja municipals amb unes pinces per recollir xeringues. Sé que hauré d’anar-me’n el dia en què alguns dels problemes endèmics del barri traspassin els límits de la meva porteria (ara només travessa el soroll constant d’una zona marcada, també, per la prostitució). Fins aleshores seguiré en aquest barri cèntric i bonic que té autèntiques meravelles reptadores, com la seva multiculturalitat, i algunes anomalies enquistades que ningú sembla voler solucionar. El Raval està tremendament viu. Ara només estaria bé veure que, com la resta, evoluciona.