Cap a una nova FP
Erto, punt i seguit
Sent importants les mesures preses fins a la data per a la protecció de l’ocupació, s’haurien d’intensificar també les polítiques actives de millores qualitatives de l’ocupació
Els protagonistes del mercat laboral ens han presentat, fa pocs dies, l’acord sobre els ertos. L’Executiu va presentar les seves cartes, amb les seves pròpies contradiccions internes; la patronal i els sindicats van rebutjar inicialment la proposta, i en l’últim moment, sense canvis rellevants en el contingut, arriben a un acord sobre la prolongació fins al setembre de la cobertura per a treballadors, empresaris i autònoms.
Les empreses en erto continuaran amb les restriccions de mantenir l’ocupació, i limitar l’acomiadament i el repartiment de dividends, sense noves externalitzacions i hores extraordinàries. Amb això aconsegueixen l’exoneració del 95%-85% (segons siguin empreses de menys o de més de 50 treballadors) per a les quotes de la Seguretat Social que han de pagar pels respectius empleats, i del 85%-75% per als que continuen en l’erto. Aquestes exoneracions costen 2.000 milions d’euros a les arques de la Seguretat Social, més uns 1.400 milions de les prestacions per erto. És lògic incentivar les empreses mitjançant la reducció més gran de les seves quotes si reincorporen abans la plantilla a la feina.
Anticipar el final de les ajudes
Tot l’anterior és necessari i la millora de les dades sobre afiliació publicades durant el mes de maig ho avala. Però segons anem arribant al final d’aquest any i les ajudes externes i internes es vagin acabant, l’amenaça real que suposen les disfuncions del mercat laboral es tornaran a manifestar.
Es pot anticipar que, en funció de la caiguda de l’activitat econòmica de determinats sectors, una part dels treballadors en erto passaran a l’atur. Per a determinats sectors –amb unes noves circumstàncies en el mercat– la recuperació necessitarà més temps en el procés d’ajust.
Sent importants les mesures preses fins a la data per a la protecció de l’ocupació, s’haurien d’intensificar també les polítiques actives de millores qualitatives de l’ocupació, que contribueixin a fer que els aturats trobin feina mitjançant programes de desenvolupament de noves habilitats i competències.
L’FP, clau en la recuperació d’ocupació
La formació professional (FP) hauria de convertir-se en el camí per a la recuperació de l’ocupació. Ara, més que mai, són necessàries les polítiques d’adaptació dels treballadors als canvis que s’estan realitzant en el model productiu.
La millora de l’ocupabilitat mitjançant programes concrets dirigits a formar els treballadors en el pròxim futur serà la clau per afrontar l’era de la postpandèmia. Ara, protegir i modernitzar el món laboral significa actuar amb diferents modalitats formatives dirigides a la millora de l’ocupabilitat, especialment mitjançant l’FP Dual, que combina la formació amb el treball a les empreses.
Evitar noves situacions de desemparament hauria de ser el principal objectiu del Govern central en aquesta matèria. En aquest punt, és oportú recordar que la inversió en educació a Espanya (beques, educació infantil i formació professional) se situa històricament a la cua europea, cosa que crea un dèficit estructural rellevant.
Passos cap a Europa
S’ha anunciat que el pressupost destinat a la reforma de la llei de formació professional, que té previst presentar el Govern aquest mes de juny, ascendeix a uns 2.000 milions d’euros en tres anys, amb els quals es pretén sustentar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Amb aquestes ajudes el Govern s’ha compromès a millorar la posició relativa del nostre país i anticipa que en els pressupostos d’educació per al 2025 s’arribarà al 5% del PIB, i s’aproximarà així a la mitjana europea.
Per tant, i abans que sigui massa tard, una nova llei sobre l’FP, junt amb la inversió en educació i formació anunciada, haurien de millorar les qualificacions dels treballadors mitjançant la millora de les seves competències i la facilitació de la mobilitat d’amplis col·lectius cap a altres sectors amb millors perspectives de futur. A Espanya, la taxa de graduats de formació professional és del 12%, davant el 29% de la Unió Europea.
Notícies relacionadesEn la nova situació, els empresaris i els centres educatius han de ser participants actius en un model que satisfaci totes les necessitats. L’FP Dual sembla que va en aquesta direcció i, a més, està avalada per diferents països europeus, com Alemanya, Àustria i Suïssa.
També, les millores en la productivitat fruit de la digitalització no haurien de deixar abandonats sectors que són importants per l’ús intensiu de la mà d’obra, com el turisme, la construcció, la distribució minorista, la salut pública, el treball induït pel sector automobilista, etc. Només així s’aconseguirà que el sentit social dels fons i ajudes europeus assoleixi la protecció d’amplis grups de treballadors i els ertos no es converteixin en ero.
