Ciència
Universitats, centres d’investigació i disfuncions del model científic català
En els últims 20 anys, les universitats han sigut les ventafocs del sistema català d’investigació. En canvi, els centres de la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) han sigut les germanastres beneficiades
En els últims 20 anys les universitats han sigut les ventafocs del sistema català d’investigació. En canvi, els centres de la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), establerts des de l’any 2000, han sigut les germanastres beneficiades. Una breu història dels fets. Fins a l’any 2000, la investigació científica a Catalunya la feien les set universitats públiques (les tres antigues i més grans, més quatre de noves creades en el bienni 1990-91), els centres del CSIC i alguns hospitals. Partint d’un nivell ínfim de finançament el 1980, les partides per a projectes d’investigació procedents de l’Estat i, en menor grau, de la Generalitat, es van incrementar molt notablement de 1980 fins a l’any 2000. En paral·lel, la Generalitat va augmentar notablement el finançament basal en les universitats, enfortint el desenvolupament i el potencial dels campus. Amb això, el sistema universitari català es va posicionar, tant en investigació com en docència, en els primers llocs dels rànquings estatals i en bona situació en els europeus i fins i tot en els mundials.
L’any 2000, el model català d’investigació va canviar substancialment. La reiterada negativa de l’Estat per transferir a la Generalitat les competències exclusives en investigació i el manteniment per aquell del control i regulació de les estructures universitàries va portar la conselleria d’Universitat, Retanca i Societat de la Informació a impulsar, construir, i mantenir centres d’investigació autònoms i independents dels centres públics. La prosperitat econòmica de la dècada 2001-2010 va afavorir la creació de 34 d’aquests nous centres que, al costat dels 16 que ja existien, van formar la xarxa CERCA. En paral·lel, es va instaurar el programa ICREA de contractació de professorat d’excel·lència, adscrit a universitats i als CERCA. La despesa al crear i mantenir la xarxa CERCA va ser molt elevat i els efectes col·laterals negatius (infrafinanciació) per a les universitats, considerables. Al voltant de 2010, l’èxit evident de la xarxa CERCA i del programa ICREA va portar els mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdios, TV, xarxes socials) i des dels mateixos centres CERCA a propagar l’eslògan que la xarxa CERCA era el model d’èxit que havia col·locat Catalunya en el mapa mundial de la investigació. I d’aquí es va fer córrer que la investigació als CERCA era superior a la de les universitats.
¿És cert això? I si ho és, o no, ¿quina importància té per al model català d’investigació? Un estudi recent portat a terme per la Universitat de Barcelona (UB) ha comparat la productivitat i l’eficiència en cinc àrees estratègiques d’investigació entre la UB i quatre dels centres CERCA més rellevants, relacionant indicadors internacionals de producció amb els recursos humans i econòmics. Malgrat tenir menys recursos tècnics i econòmics disponibles per investigador, la UB obté millors resultats en la majoria d’indicadors, excepte en una de les àrees, i el seu centre CERCA corresponent. Els resultats positius de la UB són més notables encara pel fet que es duen a terme en centres envellits en personal i infraestructures, amb bastants menys contractes ICREA, havent de compaginar investigació amb docència i enmig de la crisi econòmica que, de 2010 a 2017, va afectar més negativament el finançament de la Generalitat a les universitats que als CERCA.
Notícies relacionades¿Quines reflexions podem extreure sobre el futur del sistema català d’investigació? En primer lloc, malgrat admetre el seu èxit, el fulgurant i costós programa CERCA va tensar el sistema d’investigació drenant recursos que, almenys en part, haurien pogut enfortir els grups universitaris. En segon lloc, el nombre de centres CERCA creats va ser clarament excessiu: la prova és que la xifra s’ha reduït de 50 (2010) a 39 (2020) i s’hauria de redimensionar més. En tercer lloc, cal millorar l’actual infrafinanciació de la investigació a les universitats: el sistema dual anglès podria ser un bon model d’inspiració. Finalment, és peremptori canviar la rígida estructura i el sistema funcionarial de les universitats introduint la lliure contractació, la promoció per mèrits i la constant rendició de comptes.
La nova conselleria de Recerca i Universitats hauria de ser la fada padrina que, per mor d’un millor model d’investigació, eliminés les actuals disfuncions establint un millor i just equilibri entre universitats i centres CERCA.
