El Consell d’Europa i el procés

Potser el més cridaner de la resolució sigui que les indicacions a Espanya es realitzen juntament amb Turquia, un dels països del món amb més periodistes empresonats segons l’Institut Internacional de Premsa i Reporters Sense Fronteres. També que s’hagi aprovat amb 70 vots a favor, alguns dels quals provinents de representants espanyols, 28 en contra (de representants d’Espanya, Turquia i l’Azerbaidjan) i 12 abstencions.  

Poc s’ha debatut sobre la condemna a la presidenta del Parlament de Catalunya i quins haurien de ser els límits al debat en un Parlament. La resolució del Consell ho fa i destaca que permetre una discussió d’aquesta índole no pot portar la pena de presó per més que es vinculi a la desobediència. Més, tenint en compte que «des de l’any 2005 no hi ha a Espanya el delicte de convocatòria d’un referèndum il·legal».

L’Assemblea també remarca que és «indiscutible que ni un sol dels polítics catalans va cridar a la violència» en cap moment. I així «celebra calorosament el fet que els delictes de sedició i rebel·lió hagin sigut objecte d’un intens debat a Espanya en les esferes polítiques i jurídiques». Apuntant que s’havien redactat recordant els cops d’Estat esdevinguts en la nostra història recent portats a terme per militars armats. El Consell no acull la idea que pugui existir «la violència sense violència». Una «massa de manifestants exercint coerció psicològica a la policia», continua el text de la resolució, no pot ni ha de considerar-se «alçament tumultuós», per més organitzats i alterats que estiguessin els manifestants. I és per això que aconsella reformar el Codi Penal, el delicte de sedició, i aclarir qualsevol marge d’interpretació que pugui fer malbé el dret de manifestació de manera que no puguin donar-se en un futur situacions com l’actual: «sancions desproporcionades a transgressions no-violentes». Perquè, si no, ¿en què quedarà el dret de manifestació?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Afegeix que molts altres representants públics estan sent processats i que les euroordres continuen vigents malgrat «haver rebut més d’un revés als tribunals d’Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit». Amb això demana també que es retirin les euroordres i tots els processos contra altres representants polítics de menor rang.

Més enllà de l’impacte de la resolució del Consell d’Europa i de la seva eficàcia directa és important anotar que el que passa a l’Assemblea és l’avantsala del que segurament passarà al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tot això hauria de portar a iniciar un debat sobre quins han de ser els passos a seguir a partir d’ara que poden produir-se en l’àmbit de la política i que si es recull el proposat pel Consell d’Europa Espanya hauria «de començar un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya, incloses aquelles que no volen la independència». La finalitat seria «reforçar la democràcia espanyola». Tot això «conforme a l’Estat de dret, l’imperi de la llei, la bona governança i el respecte absolut als drets humans». Quatre pilars indissolubles.