Pros i contres
D’indults, misericòrdies i política
L’informe del Consell d’Europa sobre el procés és una bufetada històrica, tot i que es vulgui fer passar – amb diversos jocs de mans – com un elogi de la «vibrant» democràcia espanyola
Es miri com es miri, l’informe del Consell d’Europa és una clatellada històrica, encara que es vulgui fer passar – amb uns quants jocs de mans – com un elogi de la «vibrant» democràcia espanyola. Tant en les demandes aprovades com en el contingut del text, queda clar un concepte: no es pot parlar més de polítics presos (és a dir, de polítics que han comès un delicte pel qual han estat empresonats), sinó de presos polítics (persones que han patit injustament aquesta llarga condemna, més de 1.300 dies, per les seves conviccions). En la pròpia concessió de l’indult, que és just i necessari, però escarransit i fràgil, es reafirma la mateixa idea.
Entretots
En el memoràndum que acompanya la mesura, es parla d’una «excepcionalitat» que la comunitat internacional difícilment pot entendre i es diu que l’empresonament és «un obstacle» per a la convivència, amb la qual cosa és lícit pensar que la llibertat els presos –a pesar de les condicions que se’ls imposa (i que el Consell d’Europa va rebutjar)– incorpora la percepció que és precisament l’ús d’aquesta llibertat la base de l’inici de resolució del conflicte. Tot i semblar una gràcia misericordiosa és un reconeixement implícit de l’arrel del conflicte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
