El canvi moral

La lluita contra el canvi climàtic s’ha convertit ja també en un combat, pacífic, pel canvi moral. Ara que l’escalfament global s’ha incorporat a les converses col·loquials, s’ha assumit la dimensió moral que té. Pocs pensen que n’hi hagi prou per solucionar-lo amb les mateixes forces tècniques i econòmiques que regeixen els mercats mundials, per si soles. Més encara: la consciència social del «pacte verd» necessari només va traspassar el llindar de no-retorn quan la dimensió moral, la responsabilitat de les generacions adultes del present respecte a nens i joves, es va posar al centre del debat. I aquesta consciència que cal un canvi moral en la nostra jerarquia de valors ha sigut un pas decisiu per posar-nos en camí de fer front a la qüestió climàtica, de veritat.

Cal preguntar-se en quina mesura seria possible que altres crisis del nostre temps s’afrontessin també des d’un canvi moral. Ve a la ment la crisi social juvenil. Els qui van néixer entre la segona meitat dels 80 i principis dels 90 no han conegut a penes més que la «dècada de la precarietat» que va encadenar la crisi financera, la crisi de l’euro i el nou cicle d’endeutament disparat per la tragèdia de la pandèmia. Deixem per a un altre dia les anàlisis tècniques. Primer hem d’estar convençuts que una societat no pot permetre’s malgastar, agostejar, aquests anys de vida del talent en maduració, de l’energia i la intensitat. Si no, estem abocats a ser una societat cansada, fastiguejada, presa alhora d’un absurd culte a la imatge de la joventut (mercat diví... per a les xarxes socials) i d’uns debats que la deixen de banda, com sovint deixen de banda confrontar opcions reals, abordar l’entesa d’allò real i allò necessari, en nom de conflictes mediàtics sobrevenuts.

No serveix limitar-se a enumerar els mals crònics la conjunció dels quals ens ha conduït fins aquí. És més interessant buscar si hi ha un camí obert per davant que pot unir la sortida a les crisis climàtica i juvenil. Està en marxa una transformació del sistema energètic que ha de passar sobre els territoris, i en què potser serà menys desequilibrant l’impacte d’aquesta globalització financera que ens va inundar de roba o joguines barates. Les inversions europees aconseguiran una transformació sincronitzada de tots els països de la Unió Europea. Pot ser un marc que ajudi a estroncar ferides socials; hi ha certa demanda de debats de fons, menys accelerats i subjectes als interessos de l’agenda política. Temps de canvi ha de ser temps de plantejar, de preguntar-se, d’indagar, en la naturalesa d’aquest canvi moral, per més que alguns ho considerin impossible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per a la tasca de curar els teixits d’una societat feta malbé, és necessari que aquesta abans es vegi a si mateixa com a societat. Com a societat, sí, i no (tot i que també ho sigui) com a pàtria, com a nacions o com a mercats. Cal mirar cap al passat i cap al futur alhora. El canvi tecnològic tendeix a mirar constantment cap endavant, com amb por de quedar enrere. I, no obstant, per poder canviar, més val ser capaços d’aprendre i, per estar aprenent, cal ser fills, estar en actitud de fills, perquè sense sentir-nos fills perdem una essència humana imprescindible, com va escriure María Zambrano.

El canvi moral no serà individual. Aquest no cal. A quants professors, metges, infermeres, a quants treballadors que han mantingut en marxa escoles i hospitals, on som més societat que enlloc, hem admirat aquest any i mig tan difícil. El que és fonamental per al canvi moral és fer social el millor d’aquest compromís de les millors persones, que són tantes. I això ha de venir de la convicció que sense suma no hi ha canvi, que, en l’escala de qualsevol professió, és la suma de treball i esforços de moltes persones en una direcció el que transforma, el que fa coses útils, noves, bones, el que explora senders que uneixen, el que persegueix trobar la raó entre molts, no qui la té. El passat mai va ser un paradís sense problemes. La tasca per endavant per a tothom és infinita.