Els drets humans no són negociables

Orbán ho ha tornat a fer. Ha tornat a aconseguir que als passadissos, pauses i menjars del Consell Europeu no es parli de cap altra cosa que de la seva acció de govern. Això no és nou. Fa anys que se li va adjudicar l’adjectiu d’‘enfant terrible’ i ell se sent còmode en el seu paper. Les seves arribades a les reunions de caps d’Estat i de Govern són tranquil·les, respon a periodistes i dona els seus arguments. Aquesta vegada no ha sigut una excepció. Aquesta vegada, de nou, els drets de les minories sexuals s’han tornat a posar a la picota hongaresa.

En aquesta ocasió la polèmica s’ha gestat sobre l’aprovació d’una mena de pin parental que pretén «preservar» la innocència dels menors d’edat de les «corrupteles» a les quals es podrien veure arrossegats per la ideologia de gènere. Aquesta nova llei no és ni més ni menys que la continuació d’una sèrie de mesures que van començar el 2011 amb la prohibició dels matrimonis LGTBI a l’incloure a la Constitució un text on s’estipulava que el matrimoni és només la unió entre un home i una dona i que continuaria el 15 desembre del 2020 al prohibir l’adopció a les persones homosexuals a través d’una nova esmena constitucional. El dia 11 del mateix mes, el Consell Europeu havia aprovat la condicionalitat de la recepció dels fons de recuperació al respecte de l’Estat de dret, si bé a expenses d’una resolució del Tribunal de Justícia al respecte, un acord que van aconseguir arrencar a la resta de socis Polònia i Hongria. Ningú va dir res llavors i es va optar per accedir al xantatge amb tal d’alliberar els fons de recuperació l’abans possible.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO estrena noves ‘newsletters’

Recordo McCartney

Llavors, com en altres ocasions, la majoria dels estats va preferir mirar cap a un altre costat per poder avançar en aquest tan esbombat moment hamiltonià. S’ha deixat fer a Llei i Justícia de Polònia quan van començar a sorgir pobles i ciutats que es van proclamar lliures d’ideologia LGTBI, i s’està deixant fer a Fidesz en la constant restricció de drets civils que pateix aquest col·lectiu en els dos països.

La deriva il·liberal i autocràtica per la qual travessen alguns estats de la UE és un fet, no una conjectura. Un fet que es nodreix d’una crisi d’identitat europea. Els arguments esgrimits per determinats líders polítics han de ser contrarestats amb una defensa tancada, caigui qui caigui, dels drets establerts a la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Però per a això és imprescindible articular un procés de revisió crítica del propi projecte que incorpori una concepció més democràtica que abandoni un eurocentrisme i elitisme i advoqui per la construcció de societats diverses i democràtiques en sentit ampli. Sense aquest exercici guaridor, no serà possible avançar, i es continuaran negociant els drets humans i una concepció d’Europa cada vegada més allunyada dels valors sobre els quals la UE fonamenta el seu propi eix diferencial.