Comunicació i vacunes

Acceptem-ho: ens costa viure i gestionar la incertesa. La nostra manera de viure ens ha fet pensar que la incertesa és rèmora d’èpoques anteriors i fosques. Volem tenir les situacions sota control, i ens oblidem de la condició humana, sempre precària i subjecta a imprevistos. 

Fins fa poc, la nostra vida als països desenvolupats semblava imparable i continuava amb el seu ritme desorbitat. L’arribada de la Covid-19 ho va canviar tot: aquest ritme es va trencar bruscament, i ens va obligar a entrar en un món d’incerteses al qual no estàvem acostumats i que ens ha angoixat i ha generat molt sofriment. 

Enmig d’aquesta època difícil, tots esperàvem que els mitjans de comunicació i els científics ens fessin arribar notícies segures i esperançadores que ens traguessin del malson de la incertesa diària. Però sovint, en lloc d’ajudar, i sense voler-ho, ens han deixat encara amb més dubtes i inseguretat. 

En efecte, moltes preguntes com aquestes no han tingut una resposta senzilla i ràpida: ¿les vacunes seran efectives? ¿I segures? ¿I eficaces davant totes les variants? Els efectes secundaris que han tingut ¿són preocupants o no? ¿Farà falta que ens vacunem cada any? 

I el que ens ha desesperat i angoixat encara més ha sigut que uns científics deien una cosa i d’altres la contradeien. Però... ¿la ciència no és exacta? ¿No es basa en certeses? ¿Com és, doncs, que ens hem trobat empantanegats en opinions d’experts que són contradictòries? 

Potser hem oblidat que la ciència té un mètode propi que necessita dades, de plantejament d’hipòtesis, de debat de vegades acalorat, de maduració i de consolidació d’unes conclusions que finalment, amb el temps, són acceptades (o no) per la ‘comunitat científica’. Sí, la ciència necessita temps, i sempre està sotmesa a la provisionalitat i a la possibilitat de ser posada en qüestió. 

Per això, en aquest temps en què buscàvem agafar-nos a la taula de salvació de la ‘veritat científica’ ens hem trobat desemparats: els mitjans de comunicació buscaven aportar l’opinió dels experts, quan es trobaven en una fase de no tenir encara suficient dades, o enmig d’un debat obert, sense conclusions fermes. S’han comentat així estudis encara no aprovats pel procediment de validació ordinari a les revistes científiques, o conclusions obtingudes amb massa poques dades per donar un resultat clar. 

Per a la població general, aquestes informacions no contrastades que surten a la llum fàcilment es converteixen en veritats absolutes que, en alguns casos, s’han hagut de desmentir. La primera veritat absoluta és que la ciència no té una veritat absoluta. 

Aquí, els científics haurien de tenir una mirada autocrítica, ja que poden haver contribuït al problema de la desinformació per males metodologies de transmissió de la informació cap al públic no científic. És necessari que aprenguin a divulgar, a adoptar una actitud més pedagògica, per fer arribar les idees de forma comprensible però indicant les incerteses inherents al procediment científic i els límits de fiabilitat de les informacions que donin. 

I alhora convé que els mitjans de comunicació no es precipitin aportant dades o informacions encara poc madures, amb el legítim desig de donar resposta a la inquietud social i la impaciència que tots hem patit. Tots volíem saber quan podríem tornar a la normalitat. Però aquesta impaciència i el desig de donar notícies fresques han tingut l’efecte de generar al final més confusió, com hem vist.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els mitjans de comunicació fan d’altaveu del món científic, i això està molt bé i els científics ho agraeixen. Però s’ha de tenir molt en compte la dinàmica de la ciència, respectar els temps de maduració de les conclusions científiques i ser prudents a l’hora de presentar estudis com a fets. 

Potser la crisi pandèmica ens convida a millorar la comprensió mútua entre científics i periodistes per fer un millor servei a les persones. I també ens convida a tots a un canvi de paradigma que ha d’arribar per saber gestionar i viure les incerteses, cultivar la paciència, ser capaços d’adaptar-nos a un medi canviant i tenir confiança en experts, però assumint que la ciència necessita temps per arribar a conclusions fiables.