Ursula K. Le Guin, el nom de les coses i la visibilitat LGTBI

Va ser un experiment creatiu el que va portar Ursula K. Le Guin a inventar Hivern, un planeta poblat per éssers sense sexe permanent, de gènere fluid. Corria 1969, i el llibre, La mà esquerra de la foscor, es convertiria amb el temps en un clàssic de la literatura de ciència-ficció i ella en una reconeguda feminista. Però al principi no va ser així. Quan Le Guin va entrar al món de la ciència-ficció era una construcció hermètica d’homes. Molt del patriarcat, quan encara no existia l’etiqueta. D’aquest entorn va beure la seva obra, tot i que hi va aconseguir imprimir una empremta única a mesura que avançava la seva trajectòria. El documental ‘Los mundos de Ursula K. Le Guin’, que es pot veure a Filmin, reflecteix aquesta lluita de la cèlebre novel·lista i com es va convertir en icona per al moviment de dones i com va assumir amb autocrítica alguns dels rols masclistes que va donar a personatges.   

Carl Nassib

De ciència-ficció podria semblar en aquell passat de Le Guin que un jugador de futbol americà declarés que és gai com ho ha fet Carl Nassib, no perquè li sembli important per si mateix, sinó per donar visibilitat a la seva realitat, que continua evitant-se al món de l’esport. O que els Emmy hagin obert als seus nominats l’opció de ser presentats com actors, actrius o per primera vegada «intèrprets», una categoria no binària que és una picada d’ullet més que trenca convencions. El 2021 crea aquests nous escenaris en la setmana de l’orgull gai.

Literatura de ciència-ficció

«Res sorgeix del no-res. Les «idees del novel·lista provenen d’alguna part», afirmava Le Guin. El món no binari s’ha obert pas en la nostra realitat alhora que les ficcions de gènere més arrelades superaven els límits del conegut, ja fos fantasiejant amb dictadures i règims feixistes, ja fos ideant aquests mons més enllà de la carrera espacial.

 La ciència-ficció ja no és un gènere minoritari, per a mostra la feliç iniciativa d’organitzar un festival dedicat al gènere a Barcelona, 42 en serà el nom, en homenatge a una invenció de Douglas Adams a ‘Guía galàctica per a autostopistes’. El tret de sortida el donaran aquest any el novembre sota la batuta de l’escriptor Ricard Ruiz Garzón.

Una altra mostra la dona el tragí diari del temple llibresc Gigamesh, i les vendes tant en castellà com català donen fe del vigor que té un sector que connecta amb els més joves, present i futur. They/Elle són dos pronoms ja incrustats en el referent dels adolescents, i la tendència ha portat fins a l’especialització en traduccions de textos amb llenguatge binari, com la que exerceix l’associació i editorial Crononauta, dedicada a la literatura de gènere amb perspectiva de gènere.

El nom veritable de les coses

Notícies relacionades

Estimar-se

El teu nom és meu

Editorials més ‘mainstream’ com Nova, ha publicat aquest any una edició de la trilogia clàssica d’Octavia Butler La estirpe de Lilith que inclou un pròleg amb una llarga explicació sobre les paraules elegides per a la traducció elegida per al gènere neutre fet servir en la llengua original. La prestigiosa obra nord-americana presenta personatges i situacions que s’escapen del cànon sexual. El millor d’aquest pròleg és que existeixi, 30 anys després de la publicació del primer llibre.

En bona part de l’obra de Le Guin, i singularment a Un mag de Terramar, la importància de conèixer el nom veritable de les coses és clau per al desenvolupament de la màgia. Alguna cosa màgica té que s’obri pas la diversitat a través dels relats, de les paraules, les traduccions, i que salti de la ciència-ficció al nostre dia a dia.