Drama en tres actes a La Chocita del Loro

Sospito que sota el ‘hashtag’ «divers» trobaríem una massa de cromanyons calcats.

Acte II: el «comunicat» difós en el compte de Twitter de La Chocita.

«La Chocita del Loro demana disculpes a les persones que s’hagin pogut sentir ofeses per les declaracions desafortunades de la nostra directora, en cap moment hem volgut ofendre i sentim el que ha passat. La Chocita del Loro continuarà treballant com aquests últims 25 anys per fer riure tot el públic amb els nostres espectacles».

Lamentem que hi hagi persones hipotètiques tan hipersensibles i amb la pell tan fina que en algun dels universos paral·lels possibles s’hagin pogut molestar per unes actituds que no modificarem: mantindrem les dinàmiques dels últims 25 anys (signe inequívoc de revisió i progrés) per fer riure tot el públic (divers) amb els nostres espectacles (fets per homes).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Acte III: les declaracions del gerent de la sala, Francisco Carretero, a ‘El País’ i a ‘La hora de la 1’ de TVE: «El nivell de les còmiques que hi ha a Espanya necessita un temps, se’ls ha de donar un o dos anys perquè estiguin a l’altura dels còmics que hi ha a La Chocita del Loro».

Si a hores d’ara de la pel·lícula no has vist còmiques a l’altura dels seus homòlegs masculins, Francisco, jo no crec que en un espai de dos anys les arribis a veure. I mira que hi són, i no totes estan polititzades. No t’enganyis: no és que no les contracteu perquè es posen a llegir l’‘SCUM Manifest’ en escena; no les contracteu perquè són dones, i no hi creieu. I això no és un fenomen circumscrit únicament a La Chocita, o a la indústria de la comèdia; és societat patriarcal. Citant Isabel Calderón (que potser d’aquí a dos anys mereixerà la pena, de moment la podeu veure i escoltar a ‘Deforme Semanal’, als teatres i en podcast, amb Lucía Lijtmaer), «la vida és la punyetera Chocita tota l’estona».