La Barcelona d’insomni

De moment no hi ha hagut la foto definitiva, però la preocupació veïnal és la mateixa. Al 2014 el polvorí li va esclatar a Xavier Trias i ara li pot passar el mateix a Ada Colau. L’alcaldessa ho deu haver notat, deu haver percebut la gravetat de la situació, perquè no ha dubtat de sortir davant dels mitjans prometent mà dura contra el descontrol a les platges i demanant civisme als que hi van. De moment, però, les paraules del govern municipal no han calmat els veïns, que demanen fets. Les diferents associacions veïnals coincideixen: no volen ser un abocador del pitjor de la ciutat, ni tampoc el resort turístic de Barcelona, com descriu el barri una web de lloguer de pisos. Reivindiquen el seu dret a descansar.

«¡Vosaltres voleu que la ciutat sigui com un anunci d’Estrella Damm, tothom bevent als terrats, als pisos i als carrers!», va etzibar un veí molt enfadat al regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, en un consell de barri molt tens. Ja fa dies que els veïns arrosseguen l’estrès i el cansament provocat per l’insomni. Pel barri i pels grups de Whatsapp corren històries de tot tipus: agressions als veïns per encarar-se als incívics, descripcions de brutícia als carrers i portals, vídeos gravats des dels balcons on se senten crits de baralles i riures nocturns, i d'altres on s'hi veuen grups de gent bevent, amuntegats, amb la música molt alta, passant l’estona a la platja fins ben entrada la mitjanit. I també fotografies del dia després, amb centenars de llaunes i ampolles llençades a la sorra. Unes imatges que fins i tot han provocat que el porter del Barça, Marc-André ter Stegen, faci una publicació al seu Instagram demanant que no s’embrutin les platges i es cuidi «la nostra preciosa ciutat».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Hi ha diferents factors que podrien explicar per què la situació torna a ser ara tan insostenible, malgrat no tenir el volum turístic de 2014. Un és que feia molt de temps que no sentíem soroll, però també feia molt de temps que no cridàvem, hi ha ganes de festa i de sortir. Un altre motiu, els veïns no volen repetir el que han viscut els últims anys. Després d’aquest parèntesi de tranquil·litat, retrobant-se amb un barri que ja ni recordaven, no volen tornar al punt de partida. Hi ha certa frustració i decepció. Pensaven que alguna cosa canviaria, que el turisme trigaria més a arribar, que la pandèmia ens havia fet millors, més cívics i solidaris, però sembla que no ha estat així.

La solució no és fàcil. La platja és sinònim de festa. Poques ciutats europees tenen aquest 2x1 que ofereix Barcelona, turisme urbà i turisme de sol. La Barceloneta és el barri que la té més a prop, però els veïns no se senten privilegiats. Per ells, la proximitat del mar s’ha convertit en un suplici. Les platges no són seves, però les pateixen com ningú, per això demanen que es tanquin de nit. El seu argument és clar: «És greu tancar les platges, però també és greu que bona part d'un barri no pugui dormir durant mesos». Potser la idea no és tan descabellada com sembla al principi. ¿Si es prohibeix l’accés als parcs durant la nit, per què no tancar les platges més properes als veïns? Potser no serà fàcil fer complir la norma (tampoc ho és evitar que la gent fumi a la sorra) però el fet de tenir-la i exigir-ne el compliment ja és tota una declaració d’intencions. És el que reclamen els veïns, decisions contundents que els permetin afrontar l’estiu amb una mica més d’optimisme. Se’ls acaba la paciència, i això que la temporada només ha fet que començar.