Debat sobre Catalunya
Donar contingut al diàleg
És necessari que el socialisme català defineixi la seva aposta i si aquesta passa per una reforma de l’Estatut ha de concretar quins aspectes, segons la seva opinió, han de ser reformats i quin és el grau de suport del Govern d’Espanya
Des que el Consell de Ministres del passat dimarts va aprovar l’indult als presos independentistes amb l’objectiu d’obrir una nova etapa política en la gestió del conflicte català les reaccions en contra no s’han fet esperar. Vox i Ciutadans, tal com havien anunciat, han recorregut la decisió. El primer, considerant-se l’únic partit legitimat per fer-ho pel fet d'haver exercit d’acusació popular durant el judici, mentre que Ciutadans ho ha fet a títol individual a través d’Inés Arrimadas. I el PP, que no vol ser menys, busca legitimació per a fer-ho tractant de ser considerada part perjudicada emparant-se en un informe de la Guàrdia Civil que el situa com a objectiu dels CDR. Als recursos cal afegir la intenció de Vox de querellar-se contra el Consell de Ministres, l'amenaça de presentar una nova moció de censura i la seva petició d’il·legalitzar els partits independentistes obviant que per a això caldria convertir Espanya en una democràcia militant, cosa que només pot fer-se mitjançant una reforma constitucional. El PP, per la seva part, s’ha limitat a demanar la dimissió de Pedro Sánchez i a presentar mocions en contra dels indults als ajuntaments després del relatiu fracàs de la seva recollida de signatures i Ciutadans s’ofereix a recolzar una eventual moció de censura del PP. Les tres formacions comparteixen arguments: el Govern hauria actuat de manera il·legítima concedint uns indults que són vistos com una traïció a Espanya i que els presos independentistes no mereixen per la gravetat dels fets pels quals van ser condemnats i pels quals ni mostren penediment ni demanen perdó. Uns arguments que s’han vist abonats pel més que previsible comportament dels líders independentistes després de la seva excarceració. Aquests, lluny de mostrar penediment, cosa que no és preceptiva per a la concessió dels indults i, certament, mostrant escassa empatia amb els catalans no independentistes, però sense acollir-se, de moment, a la consigna del ‘ho tornarem a fer’, han reiterat els seus objectius polítics, és a dir la consecució de la independència preferiblement a través d’un referèndum acordat i l’amnistia. Cap d’ells, no obstant això, malgrat considerar-lo insuficient, ha rebutjat l’indult ni ha abjurat del diàleg.
És necessari que el socialisme català defineixi la seva aposta i si aquesta, efectivament, passa per una reforma de l’Estatut, concreti quins aspectes, en la seva opinió, han de ser reformats i quin és el grau de suport del Govern d’Espanya
I això és, justament, el que es reprendrà una setmana després de la concessió dels indults amb la primera reunió al més alt nivell entre el president del Govern i el president de la Generalitat a la Moncloa, una trobada que serà el pas previ a la reactivació de la Mesa de Diàleg entre els governs espanyol i català. L’agenda de l’independentisme és clara: referèndum i amnistia. Una altra cosa és la seva viabilitat. En canvi, l’agenda del Govern d’Espanya i la del socialisme català és incerta. Iceta ha expressat el seu desig que el resultat de la Mesa de Diàleg sigui una reforma de tall federal. Illa, en canvi, planteja la necessitat d’un abordatge pròpiament català del conflicte i insta Aragonès a crear una taula de diàleg a Catalunya, cosa innecessària existint el Parlament. Enfront tal confusió, és necessari que el socialisme català defineixi la seva aposta i si aquesta, efectivament, passa per una reforma de l’Estatut, concreti quins aspectes, en la seva opinió, han de ser reformats i quin és el grau de suport del Govern d’Espanya, i molt particularment del PSOE, que pot aprofitar el 40è congrés federal que celebrarà a l’octubre per concretar-lo.
No obstant això, la reforma de l’Estatut no ha de ser un fi en si mateixa. És un instrument que pot permetre avançar en la resolució del conflicte, que no és un altre que el repartiment del poder i dels diners en el marc d’un sistema de govern multinivell. És per definició un instrument inclusiu, participatiu, deliberatiu i de naturalesa consensual. Però cal evitar caure en l’error, com va fer l’independentisme amb el referèndum, de convertir l’instrument en l’objecte de disputa. I això només serà possible si se’l dota de contingut i en el debat s’expressen les diferents opinions existents a Catalunya. També aquestes en el nom de les quals diuen parlar el PP, Vox o Ciutadans, que no han d’inhibir-se del debat sinó començar a fer política.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
