Passaport contra la Covid

L’entrada en vigor del certificat digital conegut popularment com passaport Covid és un pas més en els esforços concertats de la Unió Europea per restablir gradualment la normalitat, tot i que diversos semàfors en ambre ens conviden a ser cautelosos i a no actuar com si haguéssim superat la pandèmia. Una bona gestió ha aconseguit que el document que permet evitar proves i quarantenes als ja immunitzats sigui d’obtenció gratuïta, fàcil i segura. El passaport ha de ser un instrument més per dinamitzar el mercat turístic, fonamental per a Espanya com és sabut, però alhora ha de ser útil per evitar amb garanties que creuin fronteres els que no estan immunitzats. És aquest un requisit bàsic perquè el balanç final de l’estiu sigui positiu i encoratjador per entreveure el final del túnel.

Alhora, s’han de tenir molt presents els esdeveniments de les últimes setmanes, amb l’augment de contagis a causa de la propagació de la variant delta o índia, que en alguns països ha obligat les autoritats a restablir restriccions eliminades fa molt poc temps. En el cas espanyol, els focus de contagi a Mallorca i Menorca han provat la velocitat i la intensitat de propagació de l’última mutació coneguda del virus a poc que es relaxin les mesures destinades a evitar-ho. L’adaptabilitat del virus és un fet incontestable que continua allà, més controlat gràcies a la campanya de vacunació intensiva, però ni de bon tros eliminat de la nostra vida quotidiana com han pogut comprovar els infectats a les illes.

Perquè el turisme es ressenti el menys possible d’episodis d’aquesta intensitat i naturalesa és precís extremar els controls, mantenir la distància de seguretat i utilitzar la mascareta quan això no sigui factible. Mantenir aquestes cauteles mínimes és indispensable perquè el sector turístic experimenti una millora que potser quedarà per sota de les previsions fetes a Espanya aquesta primavera, però que ha de quedar molt per sobre de les xifres del 2020. I és indispensable en un doble sentit: perquè els visitants estrangers se sentin segurs al nostre país i perquè el turisme interior tingui el dinamisme necessari i desitjable a fi que, en última instància, ompli en part els buits que pot deixar el turisme internacional absent.

El passaport ha de servir, en definitiva, per facilitar la lliure circulació de persones, però no ha d’entendre’s com un document que dona via lliure als seus portadors. De fet, el compromís dels socis europeus preveu la llibertat dels estats per dictar mesures suplementàries de control si estima que el risc de contagi és alt en determinades circumstàncies i en relació amb determinats països. La raó és molt senzilla: ni els vacunats amb la pauta completa, ni els titulars d’una PCR negativa, ni els qui van passar la malaltia estan exclosos de ser transmissors de la malaltia. Dit d’una altra manera, com millors són els indicadors d’un país, menor és la possibilitat que els immunitzats la puguin propagar. Per això no s’han de tenir per excessives mesures complementàries que no fan més que millorar les garanties que recolza el passaport. Perquè les vacances discorrin sense sobresalts i perquè sigui efectiva la immunització del 70% de la població a l’acabar l’agost és precís que la prudència continuï sent norma de conducta.