Un precari equilibri

Que sí, que ja ho sé, que a les columnes d’opinió, com a Twitter, una ve a pontificar i a proferir asseveracions taxatives. Però a risc que em treguin el carnet d’opinant els confessaré que no tinc una postura taxativa o coherent sobre la mascareta en exteriors. Me la poso al creuar el llindar de casa, perquè l’ascensor és petit, i creuat el llindar del carrer me la trec, la poso en un estoig, i així segueixo fins que entro en alguna botiga. Però a partir d’aquí ja no hi ha regles: si surto del súper carregada, no em molesto a treure-me-la, i en general, prefereixo errar per excés de precaució.

Però mentiria si digués que l’adaptació m’ha costat feina, perquè la veritat és que no, no em sento estranya, ni amb la cara buida. Sí que m’he adonat que he recuperat una cosa que no sabia que havia perdut. El carrer ara torna a fer olor. Em creuo amb aromes, amb alguna pudor, amb olors que no recordava que hi eren: la floristeria de la plaça, la porta de la fleca, algun perfum excessiu... i sí, inevitablement, també amb algun enemic de la dutxa. L’espai cobra una dimensió nova, més plena; em sento de sobte com aquell Jean-Baptiste Grenouille, de professió perfumista i de vocació assassí de la novel·la ‘El perfum’. Diuen que la variant delta de la Covid ja no té com a símptoma principal la pèrdua de l’olfacte i el gust, però és molt possible que, encara sense haver tingut la malaltia, tots hàgim perdut una mica de la capacitat de percebre olors, igual que la vista es ressentia al poder fixar-se només en quatre parets, o el tacte s’adormia sense tocar cap altra mà. Queda encara un temps perquè puguem recuperar els nostres sentits, i potser estigui bé que ho fem lentament per acostumar-nos de nou a aquest món en tecnicolor i 3D. La vacunació avança a gran velocitat, però també ho fan els contagis, la urgència econòmica i l’escalfament del planeta. Cal moure’s, i no sempre és fàcil saber quan avançar amb el nas tapat i quan alliberar-lo, però les nostres futures inversions, econòmiques i polítiques, haurien de guiar-se per la necessitat de construir un món més net, més respirable per a tothom.