La desaparició d’un símbol
Pessetes
Decideixo conservar la capseta plena de xavalla de la meva infància, ja que són la prova d’alguna cosa, potser que començo a assemblar-me als meus avis i que les meves batalletes comencen a assemblar-se a les seves
Saber que és l’últim dia que el Banc d’Espanya canvia pessetes per euros em provoca un rampell de nostàlgia. Ràpidament busco als calaixos fins a trobar una capseta plena de xavalla de la meva infància. N’hi ha unes quantes de rosses (les pessetes daurades), alguns duros, uns curiosos 50 cèntims foradats, monedes de 25 i de 50 i una dotzena de bitllets. La cara de Manuel de Falla, que per sempre associaré amb les dents de llet, perquè aquesta era la cotització que tenien en un mercat regit per uns éssers alats que mai vaig aconseguir veure. També hi ha Rosalía de Castro i un bisbe (Sant Isidor) amb la seva mitra. Cinc-centes pessetes blaves i mil pessetes verdes. Amb el bisbe a la butxaca em sentia Rockefeller, però no passava gaire.
Desplego davant dels ulls atònits dels meus fills aquests records de la meva infància. Els dic que la meva paga setmanal era de 50 pessetes. En tenia prou per comprar la ‘Super-Pop’ (què volen, tots tenim un passat) i me’n quedava per a llaminadures. Devia tenir uns 12 anys. Em pregunten, és clar, quant serien 50 pessetes en euros. Fins i tot jo em sorprenc al dir-los que uns 30 cèntims. Em miren sorpresos (jo també ho estic). ¿I amb això en tenies prou per comprar una revista i diverses llaminadures? Doncs sí, en tenia prou.
Mirem el perfil de Franco, que envelleix, s’engreixa o s’aprima d’una moneda a l’altra. Llegeixen, sorpresos, els eslògans –que coneixen pels seus llibres de text– «Caudillo por la gracia de dios» o «Una grande y libre». Riem veient el retrat d’un Emèrit jove i amb rínxols, i a l’altre costat l’escut preconstitucional. A mi m’assalta una febre de l’or particular i començo a buscar a internet per quant poden vendre’s aquestes joies. Fantasiejo una estona, entro a pàgines de numismàtics, trec una lupa per llegir l’any diminut que apareix dins d’unes estrelletes, al costat de l’escut. Se’m passa. Fico de nou les monedes a la caixa i em dic que prefereixo conservar-les. Són la prova d’alguna cosa, tot i que no sé de què. Potser que començo a assemblar-me als meus avis i les meves batalletes, a les seves.
