Coneguts i saludats
Els comptes i els contes
Andreu Mas-Colell, aquest home amb pinta de savi despistat a qui reclamen gairebé 3 milions, ha contribuït, com de passada, a posar en dubte el Tribunal de Comptes, un organisme fiscalitzador amb prou feines fiscalitzat
El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, durant la seva compareixença davant la comissió d’Economia al Parlament, aquest dimarts. /
Hi va haver un temps en què el poc que sabíem del Tribunal de Comptes era que estirava lleument les orelles als governs per algunes minúcies comptables anys després d’acabat l’exercici. La informació s’acompanyava d’un lament pel retard i els membres de l’organisme adduïen falta de mitjans i poc interès per la seva feina pels qui eren controlats. Les raons sonaven a òbvies. I aquí acabava el recordatori de la seva existència fins a la següent ocasió.
Això no significava que els grans partits polítics no es beneficiessin de tanta passivitat. Es va demostrar amb la trama Gürtel. Quatre anys després d’haver esclatat i a les portes de prescriure els potencials delictes, el tribunal encara no havia presentat els comptes del PP d’aquell període, que podien ser rellevants per a la justícia ordinària investigadora del cas. Era el mateix PP que ara clama contra Pedro Sánchez perquè diu que intenta prendre el control de la institució per rebaixar la condemna a càrrecs polítics catalans de temps de Mas i Puigdemont, acusats de desviar diners públics per promocionar el procés pel món. Els reclamen 5,4 milions. Davant aquest afront, el Tribunal publica un comunicat adduint que els seus membres són independents i inamovibles. Per això Pablo Casado surt en defensa d’alguns eximis cognoms vinculats a les seves files advertint que bloquejarà el seu relleu malgrat finalitzar mandat aquest estiu. I tot i que l’organisme no forma part de l’organigrama jurisdiccional per dependre del legislatiu per a més confusió pel seu nom, sí que la seva provisionalitat pot assemblar-lo al govern dels jutges els consellers dels quals llueixen a la seva esquena una data de caducitat que, si fos aliment, ningú gosaria consumir-lo a risc d’intoxicació.
Malgrat el precedent del 9-N pel qual el mateix ens va embargar per valor de 5,9 milions més, en aquest cas l’espurna va saltar en anglès. La prenia Alex Mas, professor de la Universitat de Princeton que, fent una excepció, parlava d’un assumpte familiar. Al seu pare li podien treure tots els seus béns, fins i tot la pensió, per haver format part durant sis anys del Govern català que havia de ser dels millors. I així va ser com Andreu Mas-Colell (Barcelona 29 de juny de 1944) es va quedar amb aquell prestigi gairebé en exclusiva perquè així ho afirmava el seu currículum, i així va passar a enfrontar-se al gran repte de plantar cara a la galopant crisi financera que Rodríguez Zapatero encara es negava a acceptar.
Notícies relacionadesNomés soc un de 40, ha dit tímidament el pare quan se li ha preguntat per la denúncia divulgada pel fill. Però el cert és que ha sigut la seva dimensió internacional la que ha provocat que més de 30 premis Nobel, amb Joseph Stiglitz al capdavant, s’hagin solidaritzat amb ell, fent notar com d’afortunada va ser Espanya perquè una figura de la talla de Mas-Colell es dediqués al servei públic.
Va ser quan, a la seva tornada de Havard, Berkley i Minnesota, on es va doctorar, va acceptar ser conseller d’Universitats amb Pujol. Set anys després, d’Economia amb Mas. Dinamitzador d’iniciatives públiques i potenciador de relacionar-les amb altres de privades, aquest home amb pinta de savi despistat a qui reclamen gairebé 3 milions ha contribuït, com de passada, a posar en dubte un organisme fiscalitzador amb prou feines fiscalitzat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.