José Luis Moreno, de mite a malvat

La detenció de José Luis Moreno, acusat de desviar diners amb què finançava els seus negocis, m’ha recordat a la meva infància, perquè aquest home ha sigut present de manera esporàdica en alguns moments de la meva vida. Jo tenia 10 anys i vivia amb la meva família en una finca pròxima a la plaça de Tetuan de Barcelona. Era una època en què els veïns se saludaven i es feien amics. Al cinquè vivia un matrimoni amb dos fills, amb qui els meus pares mantenien una bonica amistat. Ell es deia Pablo Moreno i ella Nines. El Pablo era un tio divertit i feia riure els meus pares de valent, per això a mi em queia tan bé. Una particularitat del Pablo és que era oncle de José Luis Moreno, un artista, llavors, de prestigi internacional, molt admirat en aquella Espanya tan escassa de figures internacionals de què presumir. Aquest parentiu els donava al Pablo i la Nines un plus de categoria entre els veïns de la finca. Un dia, gràcies a la seva intermediació, vaig aconseguir un autògraf de José Luis Moreno. El vaig guardar com una relíquia fins a perdre’l en una mudança.

Anys després, ja amb el Tricicle, li vam demanar una cita a Jose Luis Moreno i ens va convocar al seu casalot de 5.000 metres quadrats. Volíem oferir-li la producció d’una sèrie per a televisió. Ens va rebre amb xandall, va ser amable i ens va ensenyar la maqueta del macroprojecte urbanístic d’una òpera que volia construir als afores de Madrid, un megaplà caríssim de què volia convèncer uns quants polítics, amb qui deia tenir molta amistat. Allò va acabar en no-res, però l’experiència d’aquella visita, amb majordom inclòs, ens va quedar durant algun temps en la memòria. Va ser afable, una mica superb i segur de si mateix. Es diu que és un dèspota, un home conflictiu i arrogant. No ho sé. Des que va sortir la notícia de la seva implicació en el cas Titella se l’està sotmetent a un judici mediàtic, que, sens dubte, augmentarà encara més la seva fama de presumptuós. Quina bona vista va tenir el meu amigot Santiago Segura al contractar-lo per interpretar el supermalvat de ‘Torrente 2’. Un altre mite de la meva infància destruït per la corrupció. ¡Quin país!